Odó Hurtado i Martí
escriptor català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Odó Hurtado i Martí (Barcelona 1902 - 1965) fou un escriptor català, fill del polític Amadeu Hurtado i Miró.[1][2]
Nom original | (es) Odó Hurtado Martí ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r desembre 1902 ![]() Barcelona ![]() |
Mort | 1965 ![]() Barcelona ![]() |
![]() | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona ![]() |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, polític ![]() |
Família | |
Fills | Víctor Hurtado i Cuevas ![]() |
Pare | Amadeu Hurtado i Miró ![]() |
Estudià dret a la Universitat de Barcelona i milità a Acció Catalana. En proclamar-se la Segona República Espanyola fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d'alcalde; des d'aquest càrrec visqué de prop els Fets d'Octubre del 1934, pels quals fou empresonat al vaixell Uruguay. Durant la Guerra Civil Espanyola s'exilià a França[3] i més tard s'establí a Mèxic, on hi treballà com a dependent de llibreria i més tard sotsdirector del Banco de la Propiedad. Col·laborà assíduament a Pont Blau i hi publicà contes. La seva narrativa té poc en compte la vida d'exili i s'inspirava en el món social i polític conegut abans de la guerra, sobretot en l'ambient de la burgesia barcelonina. Tornà intermitentment a Barcelona, on publicà algunes novel·les i guanyà el Premi Narcís Oller de 1954, el Premi Fastenrath de 1957 i fou finalista del Premi Sant Jordi de 1962.[1][2]