pel·lícula de 1966 dirigida per Pier Paolo Pasolini From Wikipedia, the free encyclopedia
Ocellots i ocellets (títol original en italià: Uccellacci e uccellini) és una pel·lícula italiana dirigida per Pier Paolo Pasolini, estrenada el 1966. Ha estat doblada al català.[1]
Uccellacci e uccellini | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Pier Paolo Pasolini |
Protagonistes | Totò Ninetto Davoli |
Director artístic | Luigi Scaccianoce |
Producció | Alfredo Bini |
Dissenyador de producció | Luigi Scaccianoce |
Guió | Pier Paolo Pasolini |
Música | Ennio Morricone |
Fotografia | Mario Bernardo Tonino Delli Colli |
Muntatge | Nino Baragli |
Vestuari | Luigi Scaccianoce |
Productora | Vanguard Films |
Distribuïdor | CIDIF |
Dades i xifres | |
País d'origen | Itàlia |
Estrena | 1966 |
Durada | 89 minuts |
Idioma original | italià |
Versió en català | Sí |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | comèdia dramàtica |
Lloc de la narració | Roma |
Totò i el seu fill Ninetto erren per la perifèria i els camps que envolten Roma. Fent camí, troben un corb. La pel·lícula precisa en un subtítol: «Per qui tingui dubtes o ha estat distret, recordem que el corb és un intel·lectual d'esquerra, diguem-ho així, d'abans de la mort de Palmiro Togliatti. » El corb els conta el relat de germà Ciccillo i de germà Ninetto (també interpretats per Totò i Ninetto Davoli), dos frares franciscans a qui Sant Francesc ordena d'evangelitzar els falcons (els rics) i els moixons (els pobres). Tot i que els dos monjos aconsegueixen evangelitzar les dues «classes» d'ocells, fracassen a posar fi a la seva rivalitat, els falcons continuen matant els moixons: sant Francesc els explica la guerra en una perspectiva marxista i els convida a reprendre la seva evangelització.
Tancat el parèntesi del relat del corb, el viatge de Totò i Ninetto continua. El corb els segueix i continua perorant. Els personatges troben de manera successiva: terratinents en el camp que cacen; una família que viu en la misèria i a qui Totò ordena pagar o marxar de casa; un grup d'actors ambulants a bord d'un Cadillac; un congrés de «dentistes dantescos»; un propietari que, aquesta vegada, deu diners a Totò. Finalment, es troben al funeral del dirigent comunista Togliatti i hi troben una prostituta.
Al final de la pel·lícula, els dos, cansats de la xerrameca del corb, el maten i se'l mengen.[2]
El film ha estat classificat entre els 100 films italians a salvar, creat per destacar «les 100 pel·lícules que han canviat la memòria col·lectiva del país entre 1942 i 1978».[3]
Els genèrics de començament i de fi de la pel·lícula tenen la particularitat interessant de ser cantats.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.