Objecció de consciència al servei militar
persona que rebutja el servei militar per raons morals / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un objector de consciència (al servei militar) és un "individu que ha reclamat el dret a negar-se a realitzar el servei militar"[1] sobre la base de la llibertat de pensament, de consciència i/o religió.[2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/59/Wakefield_Manifesto.jpg/220px-Wakefield_Manifesto.jpg)
En alguns països, els objectors de consciència s'assignen a un servei civil alternatiu com a substitut del reclutament o servei militar. Alguns es consideren a si mateixos objectors de consciència pacifista, no-intervencionista, no-violents, o antimilitaristes.
La definició internacional de l'objecció de consciència s'ha ampliat oficialment el 8 de març de 1995, quan la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides en la resolució 1995/83, va afirmar que "les persones que realitzen el servei militar no han de ser excloses del dret a l'objecció de consciència al servei militar".[3] Aquesta definició s'ha refermat el 1998, quan l'Oficina de l'Alt Comissionat de Drets Humans de les Nacions Unides, en el document anomenat "Conscientious objection to military service, United Nations Commission on Human Rights resolution 1998/77", va reconèixer oficialment que "les persones que ja estan complint del servei militar poden desenvolupar objecció de consciència".[4][5][6][7]
Es considera a Maximilià de Tebessa el primer objector de consciència, executat el 295 per aquest motiu.