Obelisc
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un obelisc[1] és un monument de pedra amb forma de pilar o columna, de secció quadrada, amb quatre cares trapezoidals iguals, lleugerament convergents, rematat superiorment amb una petita piràmide denominada piramidó. El mot obelisc deriva del grec obeliskos, que és el diminutiu d'obelos i significa agulla.[2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/28/Louxor_obelisk_Paris_dsc00780.jpg/640px-Louxor_obelisk_Paris_dsc00780.jpg)
Generalment, s'erigien sobre una base de pedra prismàtica. Els antics obeliscs es van tallar d'un sol bloc de pedra (monòlits). El primer del qual es té notícia és datat a l'època d'Userkaf, faraó de la dinastia V d'Egipte (2400 aC). Es desconeix com eren erigits aquests monuments perquè no hi ha cap documentació egípcia descrivint el mètode emprat.