comissària d’art From Wikipedia, the free encyclopedia
Nuria Enguita Mayo (Madrid, 1967) és una historiadora i curadora d'art espanyola que directora de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) entre 2020 i 2024.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1967 (56/57 anys) Madrid |
Directora Institut Valencià d'Art Modern | |
21 setembre 2020 – 21 febrer 2024 ← José Miguel García Cortés | |
Directora Bombas Gens | |
2017 – 2020 | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Madrid |
Activitat | |
Ocupació | historiadora de l'art, comissària d'exposicions |
Ocupador | Institut Valencià d'Art Modern (2020–2024) |
Enguita naix en Madrid el 1967. Es va llicenciar en Història i Teoria de l'Art per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).[1]
Entre 1991 i 1998, va treballar com a conservadora de l'IVAM, sota la batuta de Vicente Todolí i Carmen Alborch,[3] quan el centre es va convertir en la primera meitat dels anys 90 en un referent a Espanya i va aconseguir obrir-se aviat un lloc en el circuit internacional.[1] Des de 1998 i durant deu anys va ser la responsable artística de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona,[4] on va substituir a l'historiador Manuel Borja-Villel.
També ha estat comissària a Manifesta 4 celebrada a Frankfurt en 2002, així com de la Trobada Internacional de Medellín el 2011 i de la 31 Biennal de São Paulo en 2014, a més de nombroses exposicions.[5] Enguita ha posat en marxa i dirigit el centre d'art Bombas Gens en València des 2017 fins a la seua marxa en 2020, una institució creada per la fundació privada Por Amor al Arte.[4] Un dels seus objectius com a directora de museu és «fer visibles a totes aquelles persones excloses de l'art per qüestions de gènere, raça o classe».[3] Al setembre de 2020 va assumir la direcció de l'IVAM.[4] En el seu projecte s'hi inclouen programacions històriques, reivindicar artistes menys explotats, una visió feminista, i l'apertura d'una nova seu en València.[6]
A part de la seua tasca com a curadora d'art, Enguita ha estat coeditora de la revista d'art contemporani Afterall editada pel Central Saint Martins College of Arts & Design de la Universitat de les Arts de Londres i realitzada en coedició amb el Museum van Hedendaagse Kunts Antwerpen, Antwerp. De 2011 a 2020, va ser també coeditora de la revista valenciana Concreta[3] i ha publicat textos en diversos llibres i catàlegs.[5]
El febrer de 2024 va dimitir del càrrec, segons va comunicar, per «atacs continuats» i per l'acusió d'haver fet una donació de dues finques a Vicent Todolí, un dels membres del jurat que la va nomenar.[7] La denúncia presentada per la Generalitat basant-se en la informació periodística, va ser arxivada poc temps després per la fiscalia.[8]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.