Norma bonaudiana
From Wikipedia, the free encyclopedia
La norma bonaudiana, que s'autodefineix com a escriptura alvernesa unificada (eicritürà euvarnhatà vunefiadà) és una norma lingüística (una codificació) que fixa l'occità en la seva varietat alvernesa, i que fa concurrència amb la norma clàssica. Aparegué el 1973 dins les obres de Piare Bonaud i és defensada pel Cercle Tèrra d'Auvèrnhe (CTA) i per la revista Bisa Nèira (Bïzà Neirà). El 1982 Bonaud va adoptar la seva norma a una nova grafia per al poiteví-saintongès (llengua d'oïl).[1]
Avui dia l'alvernès es divideix entre els partidaris de la norma clàssica i els de la norma bonaudiana. L'impacte social de cadascuna de les dues normes és força feble dins la societat alvernesa, cosa que no frena la diglòssia ni la reculada de l'occità en benefici del francès.