From Wikipedia, the free encyclopedia
Nil Maria Fabra i Deas (Blanes, 20 de febrer de 1843 – Madrid, 24 d'abril de 1903)[1] fou un periodista, polític i escriptor català en castellà.
Nom original | (es) Nilo María Fabra |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 20 febrer 1843 Blanes (Selva) |
Mort | 24 abril 1903 (60 anys) Madrid |
Sepultura | cementiri de San Justo 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 45″ O |
Senador del Regne | |
1891 – 1892 Circumscripció electoral: Alacant | |
Diputat a Corts | |
10 març 1876 – 30 desembre 1878 – Antoni de Barnola i Verdaguer → Circumscripció electoral: districte electoral de Castellterçol | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | Empresari |
Partit | Partit Conservador |
Membre de | |
Fills | Nilo Fabra Herrero |
Era fill de Gil Fabra i Illas, jutge de primera instància de Figueres, i cosí de Camil Fabra i Fontanills. De ben jove es va instal·lar a Madrid, on treballà com a periodista als diaris El Amigo del Comercio, La Bolsa, i La Verdad. El 1860 treballà com a corresponsal de guerra per al Diario de Barcelona a la guerra austro-prussiana, i el 1865 fou corresponsal al País Basc del Diario de Barcelona i La Época. El 1866 fou novament corresponsal del Diario de Barcelona a Madrid. El mateix diari l'envià novament com a corresponsal de guerra a la guerra francoprussiana (1870) i col·laborà a La América de Víctor Balaguer.
El 1865 Nil Fabra va fundar l'Agència Fabra, associada a l'Agència Havas de París, i que des del 1867 operaria a tot Espanya i Portugal com a central de corresponsals (de fet, va ser l'embrió de l'actual Agència EFE).
A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou elegit diputat pel districte de Castellterçol del Partit Liberal Conservador. Un cop acabà el seu mandat tornà al periodisme i a la literatura. Col·laborà a La Ilustración Española y Americana (1884-1887) i dirigí El Correo de Ultramar (886-1887), alhora que fundà la societat Sucesora de Fabra y Portabella (1888). El 1891-1892 fou nomenat senador per la província d'Alacant.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.