Neutrí tau
From Wikipedia, the free encyclopedia
El neutrí tau o neutrí tauònic (símbol ντ) és una partícula elemental subatòmica de tipus neutrí que no té cap càrrega elèctrica, ni càrrega de color, i per tant només interacciona mitjançant la interacció feble. Juntament amb el leptó tau, forma la tercera generació de leptons, i per això rep el seu nom neutrí. La seva existència fou immediatament assumida un cop que la partícula tau fou detectada per Martin Lewis Perl i els seus col·legues del grup LBL al laboratori SLAC en una sèrie d'experiments entre 1974 i 1977.[1] La descoberta del neutrí tau fou anunciada el juliol de 2000 per la col·laboració DONUT.[2][3]
Dades ràpides Classificació, Composició ...
Classificació | neutrí |
---|---|
Composició | Partícula elemental |
Estadística | Fermiònica |
Grup | Leptó |
Generació | Tercera |
Interaccions | Feble, Gravitatòria |
Símbol | ντ |
Antipartícula | Antineutrí tauònic (ντ) |
Teorització | (1977) |
Descoberta | Experiment DONUT (2000) |
Massa | Petita, però no nul·la |
Càrrega elèctrica | 0 e |
Càrrega de color | No |
Espín | 1⁄2 |
Supercompanya | Stau sneutrino (en) |
Número de partícula de Monte Carlo | 16 |
Tanca