Historiadora de la literatura. From Wikipedia, the free encyclopedia
Neus Real i Mercadal (Barcelona, 1968) és una historiadora de la literatura i professora catalana, especialitzada en les escriptores anteriors a la Guerra Civil.[1]
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1968 (55/56 anys) Barcelona |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - doctora (–2004) Universitat de Birmingham - màster (–1994) |
Activitat | |
Camp de treball | Català i literatura catalana |
Ocupació | historiadora de la literatura, professora d'universitat, filòloga |
Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona (2018–) Universitat Autònoma de Barcelona (2017–) Universitat Autònoma de Barcelona (2008–) Universitat Autònoma de Barcelona (1998–2008) |
Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el 1994 va obtenir el títol de Master of Philosophy (Arts) en l'especialitat de Teoria de la Literatura a la Universitat de Birmingham (Gran Bretanya), on va fer una estada de docència i investigació de dos anys. El 2004 va obtenir el títol de doctora en Filologia Catalana (UAB).[2]
L'any 2008 es va incorporar al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura, i de les Ciències Socials de la UAB, on des d'aleshores treballa a temps complet, i entre aquell any i el 2018 va exercir de professora del Máster en Libros y Literatura Infantil y Juvenil. Des del 2015, junt amb Mònica Baró és coordinadora del Màster de Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura (UAB)[3] i responsable del Seminari de Coordinació de les Biblioteques Escolars de Salt (Departament d'Educació, Generalitat de Catalunya), que ha esdevingut model de seminaris equivalents a la Llera del Ter i la Selva Interior. Actualment és professora agregada de la UAB.[2]
Des del 1991 es dedica tant a l'ensenyament de la llengua i la literatura com a la divulgació literària en diversos àmbits docents i culturals. Així l'any 2009 va integrar-se al grup de recerca GRETEL (Grup d'Investigació de Literatura Infantil i Juvenil i Educació Literària de la Universitat Autònoma de Barcelona), que té com a objectiu principal l'ús dels llibres infantils i juvenils per als aprenentatges literaris a l'escola obligatòria. Aquest mateix, any va iniciar un estudi sobre l'educació literària de la primera infància (0-6 anys), la formació docent i la literatura infantil digital, investigació que encara avui continua.[2] Dins d'aquest grup, l'any 2017 va publicar junt amb Cristina Correro el llibre La literatura a l'educació infantil, dins de la col·lecció Temes d'Infància de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, que recollia les conclusions del grup de treball Art i Literatura d'aquesta entitat. És un assaig dirigit a les persones que es dediquen a l'educació infantil i necessiten recursos per a la formació de petits lectors literaris.[4]
Entre els anys 2004 i 2017 va formar part del consell de redacció de la revista Els Marges i és membre dels consells assessors de diverses publicacions, com Bellaterra Journal of Teaching & Learning Language & Literature.[2]
En el camp de la investigació, entre 1994 i 2008 va formar part del Grup d'Estudis de Literatura Catalana Contemporània de la UAB (GELCC), es va especialitzar en les narradores de preguerra i ha publicat nombrosos treballs sobre la producció i les autores catalanes del segle xx, alhora que n'ha comissariat exposicions.[2] En aquest camp, ha fet diverses conferències adreçades a públic escolar i adult per difondre l'obra d'algunes d'aquestes escriptores, com Mercè Rodoreda[5] o Aurora Bertrana, de la qual l'any 2018 en va publicar la biografia.[6]
La seva tesi doctoral, Dona i literatura a la Catalunya de preguerra (2004)[7] recull la primera part del treball de Neus Real i ressenya l'obra de més de 600 escriptores catalanes, omplint un buit important dins de la recerca de la història de la cultura i la literatura catalanes del segle xx. En ella, la voluntat de la filòloga va ser contribuir a la recuperació de la memòria històrica, acabant amb el buit bibliogràfic referent a les autores de les primeres dècades del segle xx i rescatant de l'oblit històric a les dones que, amb les seves obres, van revolucionar el mercat literari català com Carme Montoriol, Lola Anglada, Maria Teresa Vernet, Rosa Maria Arquimbau, Anna Murià, Llucieta Canyà o Irene Polo. Entre el 1920 i el 1930, sota la dictadura de Primo de Rivera i durant la Segona República, la literatura catalana va començar a omplir-se de noms femenins. Talment com una autèntica revolució, les escriptores de l'època van desenvolupar una intensa activitat fins a aconseguir fer-se presents en pràcticament tots els gèneres literaris. Des de la poesia al periodisme, passant per l'assaig, el teatre i la novel·la, les escriptores de la preguerra van adquirir tal protagonisme que, fins i tot, van aconseguir convertir-se, per primera vegada a la història, en autèntiques activistes socials i polítiques.[8] Com a continuació a aquesta tesi, l'any 2005 va presentar el llibre Mercè Rodoreda: l'obra de preguerra.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.