![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Brain_2.jpg/640px-Brain_2.jpg&w=640&q=50)
Neuroplasticitat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Neuroplasticitat, també coneguda com a plasticitat cerebral, és un terme que engloba tant la plasticitat sinàptica com la plasticitat no sinàptica- es refereix a canvis en les vies neuronals i en la sinapsi degudes a canvis en el comportament, ambient processos neuronals, pensament, emocions, com també els canvis que resulten de danys en el cos.[1] La neuroplasticitat ha substituït l'anterior opinió sobre que el cervell era un òrgan fisiològicament estàtic, i explora com i de quines maneres el cervell canvia al llarg de la vida.[2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/9f/Brain_2.jpg/640px-Brain_2.jpg)
La paraula plasticitat va ser aplicada per primera vegada al comportament l'any 1890 per part de William James en la seva obra The Principles of Psychology,[3] La primera persona a usar el terme plasticitat neuronal sembla que va ser el neurocientífic polonès Jerzy Konorski.[4]
La neuroplasticitat ocorre en una gran varietat de nivells, que van des del canvis cel·lulars deguts a l'aprenentatge, a canvis a gran escala implicats en la recartografia cortical en resposta a un dany físic. El paper de la neuroplasticitat està àmpliament reconegut en un desenvolupament saludable, aprenentatge, memòria i recuperament d'un dany cerebral. Actualment se sap que molts aspectes del cervell romanen plàstic fins i tot dins la vida adulta.[5]