Naïf
From Wikipedia, the free encyclopedia
Naïf (del francès, ingenu) és un corrent artístic caracteritzat per la ingenuïtat i l'espontaneïtat. De caràcter autodidacta, practicat en alguns casos per artistes sense formació acadèmica, destaca per l'ús de colors vius i antinaturalistes i per l'ús de perspectives errònies dutes a terme per la intuïció. En alguns aspectes recorda l'art dels infants.[1]
Les obres naïf poden ser extremadament detallades, fent ús de colors saturats brillants en lloc de mescles més subtils i tons. També hi ha una absència de perspectiva, que crea la il·lusió que les figures estan ancorades en l'espai com flotants.[2]
Entre els seus representants destaquen Henri Rousseau i Séraphine Louis.