Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 22 de gener de 1942) és un poeta, pintor, dramaturg, traductor, periodista i crític literari català.[1] La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa i un punt de vista de vegades irònic.
 (2022)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1942 (82 anys) Girona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura catalana, traducció, arts visuals i pintura |
| Lloc de treball | Catalunya |
| Ocupació | pintor, poeta, periodista, escriptor |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia |
| Participà en | |
| 9 febrer 2021 | Construïm el nou cicle |
| Premis | |
| |
| |
Com a pintor, entén la seva obra com una extensió de la poesia.[2] Els seus primers treballs mostraven referències del surrealisme i el pop, així com del seu mestre Domènec Fita. A finals dels anys setanta va abandonar la figura per començar a representar la natura i l'arquitectura, especialitzant-se en un paisatgisme molt personal i marcat pel realisme, que en els seus últims treballs està portant cap a una síntesi d'aquest, on cada cop apareixen menys elements a les seves obres.[3][4]
El 2014 Edicions 62 publicà la seva obra poètica completa (Poesia. 1966-2012), i l'any anterior aparegué Quan em llegiu. Poemes de Narcís Comadira triats i comentats per quaranta-set lectors (Edicions 62, 2013). El 2015 va aparèixer a la col·lecció Letras Hispánicas: El arte de la fuga. Antología del autor (Cátedra).
A les eleccions municipals de 2015 va ocupar l'última posició de la llista de la Candidatura d'Unitat Popular a Girona.[5] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va formar part de la llista electoral de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent en quinzena posició per la circumscripció de Girona.[6]
Obra
PoesiaSegons Isidor Cònsul «el punt madur de la seva lucidesa creadora roda, en fràgil equilibri, entre una compulsada capacitat reflexiva, una lírica de tendència elegíaca, el conreu poc o molt sistemàtic de la ironia i l'exercici del dubte».[7] Com explica Josep Bargalló, dins de la producció poètica de Narcís Comadira el seu tercer llibre Amich de plor, un volum de trenta-un sonets, és considerat el fundacional de la seva poètica. Les influències més notables són: Foix, Ferrater, Carner i -tal com s'aprecia en el títol- March. De fet, Narcís Comadira assistí a les classes de crítica literària de Ferrater i fou arran d'això que, després que Ferrater hagués llegit Papers privats de Comadira, li aconsellà, primer, que llegís Carner i Foix, i, segon, que escrivís en sonets.[8]
Poesia infantil i juvenil
|
ProsaTeatreCrítica literària o assaig
Traduccions
|
Premis
- 1986 Premi Crítica Serra d'Or de poesia per Enigma
- 1990 Premi de la Crítica de poesia catalana per En quarantena
- 1992 Lletra d'Or per En quarantena
- 1992 Premi Crítica Serra d'Or de Teatre per La vida perdurable
- 1998 Premi Cavall Verd de traducció poètica per Digue'm la veritat sobre l'amor de W.H. Auden
- 2005 Premi Crítica Serra d'Or de traducció poètica per Cants de Giacomo Leopardi
- 2013 Creu de Sant Jordi.[10]
- 2018 Doctor honoris causa per la Universitat de Girona[11]
- 2020 Premi Jaume Fuster de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[12]
- 2021 Premi Nacional de Cultura.[13]
Exposicions rellevants
Pintura
- 1973 - Spanish Institute de Londres[14]
- 2010 - Museu de Montserrat, Museu d'Art de Girona i Fundació Fita[15] Comissariada per Jordi Falgàs.
Poesia
El 2003, coincidint amb el primer dia d'estiu, la Fundació Josep Pla va inaugurar una nova proposta de relectura de l'obra de l'escriptor de Palafrugell amb l'exposició El temps que fuig, que posava en relació uns fragments de l'obra periodística i gràfica de l'autor contemporani Narcís Comadira, i el llibre Les hores de Josep Pla que feia cinquanta anys havia sigut presentat per un altre poeta, Salvador Espriu. L'exposició convidava a assaborir l'obra de Comadira i Pla, a percebre divergències, coincidències, valoracions oposades o nostàlgies compartides.[16]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
