Napoléon Peyrat

Napoléon Peyrat (Las Bòrdas d'Arisa, 20 de gener de 1809 - Saint-Germain-en-Laye, 4 d'abril de 1881) va ser un capellà protestant, historiador del catarisme i de la Reforma. També va ser poeta en llengua francesa, amb el sobrenom de « Napol le pyrénéen ».^[1]

Napoléon Peyrat

Biografia
Naixement	20 gener 1809 Las Bòrdas d'Arisa (França)
Mort	4 abril 1881 (72 anys) Saint-Germain-en-Laye (França)
Pastor evangèlic Saint-Germain-en-Laye
1847 –
Dades personals
Religió	Protestantisme
Formació	Faculté libre de théologie protestante de Montauban (en)
Activitat
Ocupació	historiador, poeta, pastor evangèlic

És l'artífec, gràcies a la publicació de la seva obra Histoire des Albigeois, de la història llegendària i romàntica que assimila els càtars amb els protestants com a víctimes de les persecucions del clergat catòlic.^[2] Peyrat serà un dels primers autors en fer servir el mot Occitània.^[3]

Biografia

Napoléon Peyrat va néixer a Las Bòrdas d'Arisa, un petit poble de l'Arieja, el 20 de gener de 1809. Era fill de Jean-Eusèbe Peyrat i de Marguerite Gardel.

És cèlebre, sobretot, per la seva Histoire des Albigeois en cinc volums, reeditada el 1998 per l'editorial francesa Lacour-Ollé^[4] , una biografia de Béranguer i de Lamennais i per tres reculls de poesia. També va escriure Histoire des pasteurs du Désert depuis la révocation de l'édit de Nantes jusqu'à la Révolution française, 1685-1789.

Amb el catarisme Peyrat va desenvolupar un ideari teològic sorprenent per la seva època, i és a la base, gràcies a la seva imaginació lírica, de la mitificació moderna de Montsegur i dels càtars.^[5] A tall d'exemple, veiem un tractament abusiu per part de Peyrat en el personatge d'Esclarmonda de Foix, ja que en la seva obra la converteix en una diaconessa càtara, en fundadora i profeta de la ciutadella de Montsegur i en la seva protectora, on les seves despulles hi reposarien encara avui en una gran cripta excavada a la muntanya.^[6] Va crear una visió elogiadora i àmpliament romàntica dels càtars, que presenta com a predecessors dels camisards, ja que tant els uns com els altres es van oposar a un catolicisme sempre intolerant. Va inventar una oposició idealitzada entre la dolçor dels càtars i la repressió del papat, del rei de França i de la noblesa del nord.

Tot aquest imaginari creat per l'autor va alimentar el regionalisme occità i un cert hermetisme misteriós del món dels càtars que encara perviu avui.

Napoléon Peyrat va morir a Saint-Germain-en-Laye, a les Yvelines, el 4 d'abril de 1881.

Publicacions

• Histoire des pasteurs du désert: depuis la révocation de l'Édit de Nantes jusqu'à la révolution, M. Aurel : París, 1842. (segon volum)
• Les réformateurs de la France et de l'Italie au douzième siècle, Meyrueis : París, 1860.
• Béranger et Lamennais: correspondance, entretiens et souvenirs, Ch. Meyrueis : París, 1861.
• Histoire des Albigeois: les Albigeois et l'Inquisition, Librairie Internationale : París, 1872. (primer volum)

Referències

1. Bastit, Gaston. La Gascogne littéraire (en francès). Bordeus: Féret et fils, 1894. «Existeix una reedició de l'editorial Slatkine Reprints (Ginebra) del 1970. Napol le Pyrénéen hi surt a les pàgines 165-166»
2. Duvernoy, Jean «Napoléon Peyrat, historien du catharisme» (en francès). Bulletin de la Societé Ariégeoise des Sciences, Lettres et Arts, XXXI, 1986, pàg. 103-110.
3. COLOMBI, Claire. La légende noire du Moyen-Âge (en francès). Kontre Kulture, 2017. ISBN 978-2367251189.
4. «Enllaç a l'obra publicada per Lacour-Ollé» (en francès). Lacour-Ollé. Arxivat de l'original el 2018-03-23. [Consulta: 22 març 2018].
5. Parmentier, Agnès «Montségur dans l'oeuvre de Napoléon Peyrat» (en francès). Montségur: la Mémoire et la Rumeur (1244-1994). Conseil Général de l'Ariège, 1994, pàg. 155-163.
6. ROQUEBERT, Michel. L'épopée cathare: Mourir à Montségur (1230-1244) - Vol. 4 (en francès). Tolosa de Llenguadoc: Tempus-Perrin, 2000, p. 33-41. ISBN 978-2-262-02653-0.