From Wikipedia, the free encyclopedia
Nana (ナナ) és un manga Josei creat per la dibuixant Ai Yazawa, serialitzat a la revista Cookie i publicat per Shueisha. Els 12 primers volums de la sèrie han venut més de 22 milions de còpies. La història té dues personatges principals que comparteixen el mateix nom, Nana. Totes dues tenen una personalitat molt diferent. La primera, la Nana Komatsu, té la innocència d'una nena i mai pot mantenir el control sobre la realitat, i la Nana Osaki és una cantant de punk que té una forta personalitat. Tant la Nana Osaki com els seus companys de grup tenen una gran influència dels Sex Pistols, un fins i tot és la imatge de Sid Vicious (Ren Honjo).
 Nana (ja) ナナ | |
|---|---|
 | |
| Sèrie manga |  21 vol.   |
| Creador | Ai Yazawa |
| Gènere | anime i manga de fragments de la vida, manga i anime dramàtic, anime i manga romàntic, manga i anime de comèdia dramàtica |
| Editorial | Shūeisha |
| Demografia | shojo i josei |
| Revista | Cookie |
| Publicació | 26 maig 2000 |
| Obra derivada | |
| Nana | |
| Pel·lícula |  113 min  |
| Guionista | Ai Yazawa |
| Compositor | Mika Nakashima |
| Direcció | Kentarō Ōtani |
| Gènere | drama |
| Emissió | 3 setembre 2005 (Japó) |
| Nana | |
| Anime |  50 |
| Guionista | Tomoko Konparu |
| Direcció | Morio Asaka |
| Gènere | coming-of-age, romanç amb triangle amorós |
| Estudi | Madhouse |
| Canal | Nippon Television |
| Emissió | 5 abril 2006 - 27 març 2007 |
| Nana 2 | |
| Pel·lícula | 113 min |
| Guionista | Ai Yazawa |
| Direcció | Kentarō Ōtani |
| Gènere | comèdia romàntica, drama |
| Emissió | 9 desembre 2006 (Japó) |
 Portal Anime i Manga | |
 Imatges externes | |
|---|---|
 |
Portada |
El manga consta de 21 volums, i la sèrie encara continua oberta. La sèrie va ser adaptada a dues pel·lícules el 2005 i 2006 respectivament i una sèrie d'anime de 47 capítols (més tres especials resum) el 2006. La primera pel·lícula és protagonitzada per les actrius Aoi Miyazaki i Mika Nakashima com a Nana Komatsu i Nana Osaki respectivament. A la seqüela Mika Nakashima va tornar a fer el seu paper com a Nana Osaki i Yui Ichikawa va ser qui va interpretar la Nana Komatsu. La sèrie animada amb els dibuixos d'Ai Yazawa va ser estrenada per primera vegada a la televisió japonesa el 5 d'abril de 2006, de la qual hi ha una temporada al Japó i s'espera que en finalitzar el manga s'adapti el que queda a l'anime. El manga té 84 capítols, ja que l'autora va estar malalta i no va poder continuar el manga, que a hores d'ara segueix aturat.
A finals d'Abril del 2010, l'autora va sortir de l'hospital i va dir que no sabia si continuaria o no el manga, i si ho fes no sabria quan.
La història de Nana gira entorn de la relació romàntica i les relacions dels dos personatges, en què una cerca la fama i el reconeixement, mentre que l'altra cerca amor i felicitat.
La sèrie va ser emesa al Canal 3XL.
La Nana Osaki és una cantant punk que l'únic que desitja és poder debutar i superar la banda Trapnest, en la qual el seu ex promès Ren Honjou toca la guitarra. Nana i Ren van estar dins de la mateixa banda en el passat, els Blast (Black Stones) (també coneguts com a Blast per escurçar el nom), però tot això va acabar quan li van oferir al Ren l'oportunitat d'unir-se a la popular banda Trapnest, pel que abandona Blast per dirigir-se a Tòquio amb la seva nova banda. La Nana Osaki prefereix no anar a Tòquio amb ell perquè les seves oportunitats de fer-se una cantant popular disminuirien. Finalment, decideix quedar-se amb els seus.
La Nana Komatsu per la seva banda, és cridada per la Nana Osaki Hachi (Vuit en japonès), la qual cosa deriva de Hachiko, un gosset molt famós al Japó, i la considera com un petit cadellet, molt lleial cap als que es preocupen per ella, però exigint molta atenció al seu entorn. Tota la seva vida la Nana Komatsu, va viure de forma molt mimada, sobreprotegida i on molt poques vegades havia de pensar per ella mateixa. Amb l'hàbit d'enamorar-se a primera vista de qualsevol, la Hachi sempre depèn d'una altra persona perquè l'ajudi a posar els peus a terra, sobretot la seva amiga d'institut, la Junko Saotome anomenada Jun. Temps després la seva amiga Junko ha de deixar la Hachi per anar a una universitat d'art a Tòquio. La Hachi desesperadament va voler seguir-la i aprofitar per veure el seu nòvio Shouji a Tòquio, però no tenia cap mitjà per poder viure-hi o poder establir-se. Malgrat tot, després de treballar molt sola, finalment aconsegueix estalviar prou per poder mudar-se i començar la seva vida independentment.
La Hachi veu per primera vegada la Nana Osaki al tren que va cap a Tòquio. Allà comencen a conversar i després de nombroses coincidències que van passant, especialment que tenen a veure amb el número set, decideixen llogar un pis juntes. Tot i que les seves personalitats contrasten notablement una vegada que es coneixen, tant la Nana Osaki com la "Hachi" comencen a respectar-se i agradar mútuament arribant a tenir una gran amistat.
Mentrestant, els Black Stones, tornen a reunir-se amb nou baixista (Shinichi Okazaki) degut a la manca d'en Ren, i comencen a fer-se populars en concerts als suburbis de Tòquio tocant en algun bar.
La sèrie relata la relació d'aquestes dues noies, a través de les seves inquietuds: el seu passat, els seus xicots, com se'n surten vivint, i una passió comuna: els Blast (Black Stones), el grup del qual la Nana Ôsaki n'és la solista principal i del qual la Nana Komatsu n'esdevé seguidora incondicional.
Nana Komatsu - (Hachiko): També coneguda com a Hachi, és molt extravertida, xerraire, inquieta, impacient, supersticiosa (al principi de la sèrie només parla del gran rei malvat), alegre, una mica egoista i indecisa. És una noia de poble petit que es trasllada a Tòquio per començar una nova vida amb el seu xicot. Coincideix en un tren amb la Nana Osaki, i això marca els seus destins. És una persona que s'enamora molt fàcilment.
Nana Osaki: L'altra protagonista és la vocalista dels Blast (Black Stones), i a més toca la guitarra fora del grup. Està enamorada d'en Ren. Va tenir una infància molt dura: la seva mare la va abandonar i la va haver de cuidar la seva àvia. Aparentment és una persona molt forta i decidida però en realitat és una persona molt insegura que se sent trista i una mica obsessiva pel que fa als pocs amics que té, perquè té por de perdre'ls.
Yasushi Takagi - (Yasu): És el líder de Black Stones i també el bateria. Estima el grup com si fossin els seus fills. Va tenir un romanç amb la Leyla i és un gran amic d'en Ren des que es van conèixer a l'orfenat. El va adoptar una família adinerada. És advocat.
Nobuo Terashima - (Nobu): És el guitarrista i compositor de Black Stones i amic de la Nana Osaki des de l'institut. Podria haver tingut una vida acomodada a casa dels pares, però ell s'estima més continuar amb el grup. És l'únic membre de la banda que no fuma, però mai no es resisteix a l'alcohol, cosa que ajuda a explicar secrets de tota classe a tothom. Està enamorat de la Hachiko.
Shinichi Okazaki - (Shin): És el baixista de Black Stones, té 15 anys, però malgrat la seva edat és molt madur. La Hachi és com la seva mare, ja que sempre el cuida. Es va escapar de casa per entrar al grup, al qual va poder entrar per un cartell que va posar la Hachi fora de la botiga en què treballava. Viu en un pis amb en Nobu i es prostitueix. Està enamorat de Leyla.
Leyla Seritzawa - (Riera): És la vocalista i la compositora de lletres de cançons de Trapnest. És mig estrangera, però per semblar que tot el grup era nascut al Japó es va canviar el nom a Reira. En aparença és un personatge atractiu, madur i seductor, però en realitat és molt dolça, i potser la seva innocència llinda la immaduresa. Té un romanç amb en Shin.
Ren Honjo: És el guitarrista de Trapnest, i el seu compositor de cançons. Manté una relació amorosa amb la Nana Osaki. Abans havia sigut el baixista dels Black Stones, i havia viscut en un orfenat.
Ichinose Takumi: És el baixista de Trapnest, és el líder del grup i fa els arranjaments musicals a les cançons compostes per en Ren. Prové d'una família trencada. Amb la mort de la seva mare per una llarga malaltia, el seu pare va començar a beure convertint-se en un alcohòlic, per la qual cosa es va refugiar en la música. És elegant i fred, considerat també un play boy. Mai no li caigut bé a la Nana Osaki.
Naoki Fujieda: El bateria de Trapnest, de 23 anys, és el personatge més informal de la sèrie. És molt innocent, però de vegades canvia dràsticament a un personatge molt seductor. Conegut com el Ros.
Shoji Endo: Va ser el xicot de la Hachiko al principi de l'anime, però per coses de la vida ell acaba enamorant-se de la Sachiko, una noia que treballava en el mateix lloc que ell i fins i tot van a la mateixa universitat.
Escrit i il·lustrat per Ai Yazawa, els diferents capítols de Nana es van publicar a la revista Cookie durant el 2000, on va continuar fins al juny de 2009, quan es va aturar la sèrie per malaltia de l'autora.[1] En sortir de l'hospital a principis d'abril de 2010, Yazawa no ha especificat si reprendrà el manga o no.[2]
S'han publicat 21 volums de la sèrie editats per Shueisha.
Nana s'ha adaptat a l'anime, va ser dirigida per Morio Asaka i animada per l'estudi Madhouse. Les cançons del primer opening i del tercer ending són interpretades per Anna Tsuchiya com a Nana Osaki, i l'Olivia Lufkin interpreta el segon opening i primer ending com a Leyla. Té 47 capítols (més tres especials compiladors).
Es va emetre en català al canal 3XL.
Els divulgadors Estrada i Bernabé van incloure Nana a la seva selecció de mangues del llibre 501 mangas que leer en español (Norma Editorial, 2019). Segons els autors, el manga «no és una història fàcil ni educadora, i es troba a les antípodes del típic shojo embullós pensat per romàntiques adolescents japoneses».[3] No obstant, segons els autors, aquest seria precisament el motiu pel qual el manga ha aconseguit transcendir de la seva demografia originària, arribant a un públic molt més ampli.[3]
La música és un factor important de la sèrie, perquè bona part de la trama gira entorn el grup de música del qual forma part la Nana Ôsaki (els Black Stones) i el grup rival (els Trapnest).
A l'anime, els openings i endings els interpreten les solistes d'aquests dos grups, i són, suposadament, temes propis de llur repertori.
Al llarg de la sèrie, les cançons d'entrada i de sortida es van repetint, sonen en alguns capítols i tenen rellevància en el desenvolupament de la sèrie. Aquestes cançons sonen en versions diferents, algunes de més perfeccionades que altres, i d'altres en versió de concert en directe. També sonen altres cançons que són pròpies dels dos grups.
Openings
Endings
Altres cançons internes
A les pel·lícules les cançons també tenen un paper important, però les solistes estan interpretades per Yuna Ito (Reira) i Mika Nakashima (Nana Osaki).
Cançons
El primer live action de Nana va emetre's el 3 de setembre del 2005. Amb les actrius Mika Nakashima com la punk Nana Osaki, i Aoi Miyazaki com a Hachi (Nana Komatsu). A la pel·lícula li va anar molt bé a la taquilla japonesa, guanyant en total més de 4 mil milions de iens. Va estar en els 10 primers llocs diverses setmanes.
Va ser anunciada poc després de la primera pel·lícula. El 4 d'agost del 2006, Toho anuncia que la filmació començaria a una mitjans de setembre i la pel·lícula sortiria el 9 de desembre del 2006. Aoi Miyazaki i Ryuhei Matsuda no van continuar amb els seus papers respectius de Nana Komatsu i Ren Honjo. Aquests papers van ser assignats a Yui Ichikawa i a Nobuo Kyou, respectivament.
Dos nous temes van ser llançats per Nana, protagonitzada per Mika Nakashima (Hitoiro) i Riera protagonitzada per Yuna Itō (Truth).
Mika Nakashima és un dels membres confirmats del repartiment, així com Yuna Itō, que havia confirmat recentment que ella seguiria amb el seu paper de Riera en la pròxima pel·lícula.
Nana té un videojoc per la PS2, el joc va ser produït per Konami i posat a la venda el 17 de març del 2005. El joc de PSP Nana: Puja wa Daimaou no Omichibiki !? (NANA: すべて は 大 魔王 の お 導き!?) va ser llançat el 6 de juliol del 2006.
Un joc per Nintendo DS, NANA: Live Staff Daiboshuu! Shoshinsha Kangei va ser llançat el 27 de juny del 2007.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
