Nacionalisme ètnic
mena de nacionalisme en què la delimitació de la nació té arrels etnicistes / From Wikipedia, the free encyclopedia
El nacionalisme ètnic, també conegut com a etnonacionalisme,[1] és una forma de nacionalisme en què la nació i la nacionalitat es defineixen en termes d'ètnia,[2][3] amb èmfasi en un enfocament etnocèntric (i en alguns casos etnocràtic) de diverses qüestions polítiques relacionades amb l'afirmació nacional d'un grup ètnic concret.[4][5]
El principi central dels nacionalistes ètnics és que "les nacions es defineixen per una herència compartida, que normalment inclou una llengua comuna, una fe comuna i una ascendència ètnica comuna".[6] Es pot aplicar a minories nacionals dins d'estats-nació, o a estats-nació en construcció/expansió. En els casos més extrems dins els estats-nació, els ciutadans d'altres ètnies poden ser classificats com a ciutadans de segona classe.[7][8]
L'Imperi Otomà i els Estats Units són exemples d'estats poliètnics en què la nació es defineix pel seu territori geogràfic. El teòric Anthony D. Smith utilitza el terme "nacionalisme ètnic" en aquest sentit. Els estudiosos de la diàspora amplien el concepte de "nació" a les comunitats de la diàspora. Els termes "etnonació" i "etnonacionalisme" s'utilitzen de vegades per descriure un col·lectiu conceptual d'ètnies disperses.[9] Definir una ètnia àmpliament pot portar al fet que el nacionalisme ètnic es converteixi en una forma de pannacionalisme o macronacionalisme, com en casos com el pangermanisme o el paneslavisme.[10]
En la literatura erudita, el nacionalisme ètnic sol contrastar amb el nacionalisme cívic.