Nabucodonosor II
From Wikipedia, the free encyclopedia
Nabucodonosor II el gran (604 - 562 aC), sobirà de Babilònia, successor de Nabopolassar constitueix probablement el membre més conegut de la dinastia caldea de Babilònia.[1]
Biografia | |||||
---|---|---|---|---|---|
Naixement | c. 642 aC Uruk | ||||
Mort | c. 561 aC (80/81 anys) Babilònia (Imperi Neobabilònic) | ||||
| |||||
Dades personals | |||||
Religió | Religió a Mesopotàmia | ||||
Activitat | |||||
Ocupació | monarca, líder, rei | ||||
Participà en | |||||
586 aC | Setge de Tir (586-573 aC) | ||||
Obra | |||||
Obres destacables | |||||
Família | |||||
Cònjuge | Amitis de Mèdia | ||||
Fills | Amel-Marduk, Eanna-szarra-usur | ||||
Pare | Nabopolassar | ||||
Germans | Nabu-shuma-lisir | ||||
Cronologia | |||||
597 aC-597 aC | Setge de Jerusalem (597 a.C.) | ||||
És famós per les seves conquestes, i per la seva gran activitat a la ciutat de Babilònia. Potser la més famosa d'aquestes obres són els jardins penjants de Babilònia, que segons explica la llegenda foren construïts per a la seva dona, que sentia nostàlgia per les muntanyes on va néixer.
La imatge que ens ha arribat a nosaltres d'aquests governant és força diferent de l'actualment coneguda. De fet, això es deu essencialment al fet que a la tradició jueva i a la Bíblia se'l considera un líder despietat per mor de l'ocupació de Jerusalem, la destrucció del temple i l'expulsió dels jueus, ben al contrari del que succeïx a l'Iraq contemporani, on és glorificat com a líder històric.