From Wikipedia, the free encyclopedia
El Número d'Identificació d'Estrangers (conegut per les seves sigles NIE) és, a Espanya, un codi alfanumèric que serveix per a la identificació dels estrangers.[1]
D'acord amb l'article 101 del Reglament d'Estrangeria espanyol, aprovat per Reial decret 2393/2004, de 30 de desembre, els estrangers que, pels seus interessos econòmics, professionals o socials, es relacionin amb Espanya, seran dotats, a l'efecte d'identificació, d'un número personal, únic i exclusiu, de caràcter seqüencial. El número personal serà l'identificador de l'estranger, que haurà de figurar en tots els documents que se li expedeixin o tramitin, així com les diligències que s'estampin en la seva targeta d'identitat o passaport.
El NIE es compon d'una lletra inicial, set dígits i un caràcter de verificació alfabètic. La lletra inicial és una X pels NIEs assignats fins al 15 de juliol de 2008 i una Y per als NIEs assignats des del 16 de juliol de 2008 (Ordre INT/2058/2008, BOE del 15 de juliol). Inicialment, els NIE, segons l'Ordre de 7 de febrer de 1997, constaven d'una X + 8 números + un caràcter de control. L'Ordre INT/2058/2008 va reduir de 8 a 7 els números + un caràcter de control, perquè tinguessin la mateixa longitud que els NIF i CIF, i va afegir les claus Y i Z abans que s'assignessin 9999999 NIE X i es desbordés la capacitat dels 7 dígits, però aquesta Ordre manté la validesa dels NIE X de 8 dígits + caràcter de control anteriors ja assignats.[2]
S'admetran les següents sol·licituds d'assignació de NIE:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.