Múscul dilatador de la pupil·la

El múscul dilatador de la pupil·la (musculus dilatator pupillae),^{[nota 1]} és un múscul llis de l'ull.^[2] Discorre radialment a l'iris i, per tant, s'ajusta com un dilatador.

Dilatador de la pupil·la

Vista frontal de l'iris (el múscul és visible).
Vista de la meitat superior en una secció sagital de la part frontal del globus ocular. No s'ha de confondre el múscul dilatador de la pupil·la amb les "fibres radiants" prop del centre, que formen part del múscul ciliar.
Detalls
Llatí	Musculus dilatator pupillae
Origen	En la circumferència de l'iris.[1]
Inserció	A la vora de la pupil·la.[1]
Innervació	Sistema nerviós simpàtic
Accions	Dilatació de la pupil·la.[1]
Identificadors
TA	A15.2.03.030
FMA	49158  : multiaxial – jeràrquic
Recursos externs
Gray	p.1013
Termes anatòmics dels músculs

El dilatador de la pupil·la consisteix en una disposició de cèl·lules contràctils modificades anomenades cèl·lules mioepiteliales. Aquestes cèl·lules són estimulades pel sistema nerviós simpàtic.^[3] Quan s'estimula el sistema nerviós simpàtic, es contrauen les cèl·lules es dilata la pupil·la i així fa possible que passi més llum a través de l'ull. La dilatació pupil·lar succeeix en dues situacions fonamentals: quan es produeixen canvis d'intensitat de llum, i quan modifiquem la nostra visió entre objectes distants i propers.^[3] L'acció antagonista va a càrrec del múscul constrictor de la pupil·la que estreny la pupil·la i permet menys entrada de llum a l'ull.

Les fibres musculars del dilatador de la pupil·la distribuïdes de manera radial a través de l'iris.

Té el seu origen en l'epiteli anterior.^[4] Està innervat pel sistema nerviós simpàtic, que actua mitjançant l'alliberament de noradrenalina, la qual actua sobre els receptors adrenèrgics α1.^[5] Quan es produeix algun tipus d'amenaça s'activa una resposta de lluita o fugida, i l'estímul nerviós contreu els músculs i dilata l'iris, de manera que fa possible que temporalment arribi més llum a la retina.

Notes

1. També múscul dilatador de l'iris, nom usat en altres llengües, però que ni el Diccionari enciclopèdic de medicina ni el TERMCAT recullen; tampoc, en llatí, la Terminologia Anatomica.

Referències

1. «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 20 gener 2014].
2. jneurosci.org Muscarinic and Nicotinic Synaptic Activation of the Developing.
3. Saladin, Kenneth. Anatomy and Physiology. McGraw-Hill, 2012, p. 616–617.
4. "eye, human." Encyclopædia Britannica. Encyclopaedia Britannica Ultimate Reference Suite. Chicago: Encyclopædia Britannica, 2010.
5. Rang, H. P.. Pharmacology. Edinburgh: Churchill Livingstone, 2003. ISBN 0-443-07145-4. Page 163

Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Enllaços externs

• Descripció de la funció a tedmontgomery.com
• Diapositiva Arxivat 2005-12-21 a Wayback Machine. a mscd.edu
• dilator+pupillae+muscle al Diccionari d'eMedicine