From Wikipedia, the free encyclopedia
Un Mètode de separació[1][2] és el camí que se segueix, manera ordenada de procedir, per a arribar a posar l'una en una part i l'altra en una altra (dues o més persones o coses que estan l'una al costat de l'altra, reunides, mesclades).
Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. |
Hi ha molts mètodes de separació dels components d'una mescla, ja sigui homogènia o heterogènia[3]
Els mètodes de separació utilitzats en química tenen com a objectiu separar, o aïllar, els constituents d'una mescla i obtenir-ne finalment substàncies pures.
Les separacions són de tipus químic o físic. Generalment, les separacions químiques van seguides o acompanyades de separacions físiques.
Les separacions físiques s'utilitzen especialment quan no es vol alterar els components de la mescla. Les separacions en què s'utilitza calor o camps elèctrics, que són de tipus químic, en poden provocar.
Hi ha molts mètodes de separació.
Per aconseguir-ho es deixa reposar la mescla. Quan el sòlid ha sedimentat i el líquid que sura és transparent, s'inclina el recipient i, amb cura, s'aboca el líquid en un altre recipient
Observa que el sòlid en suspensió ha de ser més dens que el líquid.
També se separen per decantació dos líquids immiscibles que formen dues fases. Aquesta operació es fa utilitzant uns embuts anomenats de decantació
La separació de sorres auríferes en un riu o la separació d'aigua continguda continguda en un oli són exemples de decantacions
Una mescla d'aigua i argila s'introdueix en diversos tubs d'assaig que es fa girar en posició horitzontal i a gran velocitat. Així s'aconsegueix que les partícules sòlides s'acumulin ràpidament al fons del tub. Amb aquest procés s'obtenen la mantega i la nata a partir de la llet.
Els casos més difícils de separació són els de mescles col·loidals, a grans velocitats de gir s'ha aconseguit separar components macromoleculars
Al laboratori, la centrifugació es fa servir també per a la separació de precipitats (substàncies insolubles en aigua). En alguns casos, la centrifugació tendeiz a substituir la filtració perquè és un procés més ràpid.
Dissolució: els components solubles d'una mescla sòlida o líquida es poden separar dels insolubles per dissolució en un dissolvent adequat.
Per exemple, les taques de greix es dissolen en un dissolvent com el tricloroetilè mentre que les fibres del teixit queden insolubles, aquestes propietats de dissolvents s'utilitzen en tintoreria
Extracció líquid-líquid: consisteix a passar un solut d'un dissolvent a un altre, en què és més soluble. Els dos dissolvents han de ser immiscibles. Després en un embut de decantació, podem separar les dues solucions
L'extracció s'aplica en anàlisi química per separar la substància que es vol analitzar d'altres components. Industrialment s'aplica en l'extracció de greixos continguts en llavors triturades. S'utilitzen dissolvents com el tetraclorur de carboni o tricloroetilè, que no són miscibles amb l'aigua i són molt bons dissolvents dels greixos.
La cromatografia es basa en la capacitat diferent que presenten els components d'una petita mostra gasosa o líquida d'adherir-se a unes superfícies adsorbents sòlides o líquides. Aquests components de la mostra poden ser arrossegats oer un flux, d'un gas o d'un líquid, anomenat eluent. Segons el grau d'adherència o solubilitat els diferents components de la mostra s'aniran separant
Entre les cromatografies, les més importants són:
La cromatografia de líquids és semblant a l'explicada, però utilitza com a adsorbent una capa de sílice col·loidal anomenada gel de sílice, suportada per alumini o plàstic
En la cromatografia de gasos, la mostra és un gas o líquid volàtil, que s'injecta a l'extrem del que es coneix com a “columna” en el llenguatge de laboratori, que consisteix en un tub calent, llarg i estret, ple de material adsorbent. Si la mostra és líquida, es volatilitza i els gasos arrossegats al llarg de la columna per un corrent de gas inert, generalment heli. També aquí es produeixen milers d'adsorcions i arrossegaments, i els diferents components avancen a diferent velocitat. A la sortida de la columna, un detector adequat indica el pas dels diferents components separats i la quantitat més gran o més petita d'aquests components
Amb la cromatografia s'obtenen bones separacions en un temps relativament curt, per això no tan sols s'utilitza en centres d'investigació, sinó també és emprada habitualment als laboratoris industrials. Sense l'ajut de la cromatografia, els ràpids progressos fets en les darreres dècades en la identificació, la purificació i la separació de vitamines, hormones, aminoàcids i proteïnes no haurien estat possibles.
Quan les mescles se sotmeten a les operacions de separació i purificació, s'aconsegueixen les substàncies pures: els compostos i els elements. Ordinàriament es considera que una riquesa del 99,99% és suficient per poder qualificar una substància de pura. Molts reactius químics anomenats comercials no assoleixen el 98% de riquesa. D'altra banda, el fet que un grau determinat de puresa sigui suficient o no, depèn de l'aplicació que es doni a la substància
Per saber si les substàncies són pures, disposem dels criteris de puresa. Com a criteris de puresa s'usen les propietats característiques que resulten indicatives del grau de puresa i que diferencien les substàncies pures de les mescles
Quan una mostra ha estat sotmesa a separacions i purificacions i es creu que s'ha obtingut una substància pura coneguda (o diverses), se'n determinen les propietats i la composició elemental, comparant-les amb les de les taules. Si coincideixen, dins l'error experimental, és que es tracta definitivament d'una substància pura.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.