![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/55/Musa_bin_Nusayr_-_%25D9%2585%25D9%2588%25D8%25B3%25D9%2589_%25D8%25A8%25D9%2586_%25D9%2586%25D8%25B5%25D9%258A%25D8%25B1.png/640px-Musa_bin_Nusayr_-_%25D9%2585%25D9%2588%25D8%25B3%25D9%2589_%25D8%25A8%25D9%2586_%25D9%2586%25D8%25B5%25D9%258A%25D8%25B1.png&w=640&q=50)
Mussa ibn Nussayr
general àrab i primer valí omeia de l'Àndalus / From Wikipedia, the free encyclopedia
Mussa ibn Nussayr (àrab: موسى بن نصير, Mūsà ibn Nuṣayr) (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 640 ![]() |
Mort | c. 715 ![]() Wadi-l-Qura (Aràbia Saudita) ![]() |
Valí de l'Àndalus | |
712 – 714 – Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr → | |
Valí d'Ifríqiya | |
703 – 712 ← Hassan ibn an-Numan al-Ghassaní – Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr → ![]() | |
Dades personals | |
Religió | Islam ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cap militar, Valí ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | Conquesta musulmana del Magrib i conquesta omeia d'Hispània ![]() |
Fills | Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr ![]() |
El seu nom complet era Abu-Abd-ar-Rahman Mussa b. Nussayr b. Abd-ar-Rahman b. Zayd al-Lakhmí (o al-Bakrí) (àrab: أبوعبد الرحمن موسى بن نصير بن عبد الرحمن بن زيد اللخمي o البكري, Abū ʿAbd ar-Raḥmān Mūsà b. Nuṣayr b. ʿAbd ar-Raḥmān b. Zayd al-Lakhmī o al-Bakrī). Va néixer cap al 640 i el seu pare era un dels propers de Muàwiya ibn Abi-Sufyan, el futur primer califa omeia.
Cap a l'any 700 era governador d'Ifríqiya i va participar en la repressió d'una important revolta amaziga al Marroc, tot unificant la població d'aquesta zona amb l'ajut de Tàriq ibn Ziyad. Per defensar-se de les constants amenaces de la flota de l'Imperi Romà d'Orient, va constituir-se ell mateix una flota amb la qual va saquejar les Illes Balears. Va ser igualment a l'origen de la conquesta musulmana de la península Ibèrica: el 711 va enviar-hi primer Tàriq ibn Ziyad però, envejós de les riqueses que aquest havia aconseguit, l'any següent va desembarcar ell mateix a Gibraltar i va conquerir Sevilla, Mèrida i fins a Saragossa. Finalment, el 714 va ser destituït i obligat a tornar a Orient, acusat de dur a terme una política massa independent del califat omeia de Damasc.[1]