From Wikipedia, the free encyclopedia
El Museu de Cultures del Món va ser un museu especialitzat en la història de diverses cultures d'arreu del món que ocupa el Palau Nadal, antiga seu del Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona, així com el Palau del Marquès de Llo, anterior seu del Museu del Disseny, al carrer de Montcada, 12 i 14 de Barcelona.[1][2] El cost de les obres d'adequació va ser de 4.195.000 euros.[3] i es va encarregar el projecte als arquitectes Tomàs Morató i Jaume Arderiu.[4]
Entrada al museu | |
Dades | |
---|---|
Tipus | museu |
Història | |
Creació | 2015 |
Activitat | |
Àmbit | Museu etnològic |
Superfície | exposició: 3.873 m² |
Governança corporativa | |
Seu | |
Lloc web | http://www.bcn.cat/museuculturesmon |
Localització geogràfica |
Es va inaugurar a principis de 2015[3] i s'hi exhibeixen les col·leccions no occidentals del Museu Etnològic de Barcelona i la Col·lecció Folch, així com peces provinents d'altres fons privats,[5][4][5][1] Des del 2018 s'ha integrat en el Museu Etnològic i de Cultures del Món.
El 1949 l'Ajuntament de Barcelona va inaugurar el Museo Etnológico y Colonial de Barcelona amb August Panyella com a director. Els fons d'aquest primer museu procedien de l'expedició de l'Instituto de Estudios Africanos de 1948, de la Junta de Museus de Barcelona de 1949 i de les seccions d'Etnologia del Museu Arqueològic de Catalunya i del Museu Martorell. Un cop inaugurat, les col·leccions es van nodrir fonamentalment de les campanyes d'expedicions etnogràfiques realitzades pel Museu a càrrec dels pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona. Entre 1952 i el 1976 es portaren a terme un total de 22 campanyes, moltes d'elles en estreta col·laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Folch.[6]
Des dels anys cinquanta, Albert Folch havia reunit una important col·lecció d'art aplegada durant els seus viatges per diferents indrets del món i per adquisicions a les principals galeries d'art internacionals. A partir de l'any 1975 es va crear la Fundació Folch per gestionar la col·lecció i per promoure l'estudi i la divulgació de les cultures que hi són representades. Els fons van ser reunits per Folch en col·laboració amb Eudald Serra, que es va encarregar de l'assessorament referent als objectes i les adquisicions. Folch també va sufragar parcialment algunes de les expedicions del Museu Etnològic i una part dels objectes van passar a formar part dels fons del Museu. La fundació va promoure diverses exposicions i publicacions d'obres especialitzades sobre art no europeu.[6]
El 2010 Albert Folch va cedir -per un període de 20 anys- la seva col·lecció a l'Ajuntament de Barcelona, qui va començar unes obres d'adaptació al Museu Etnològic per encabir-les. L'anunci del futur tancament del Barbier-Mueller, va fer replantejar el projecte i pensar en la necessitat de crear un nou equipament al Carrer de Montcada.
El Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí de Barcelona va tancar les seves portes el mes de setembre de 2012. Poques setmanes després, l'octubre de 2012, Jaume Ciurana va presentar a la premsa un nou projecte de museu, que portaria el nom de Museu de Cultures del Món i que ocuparia el Palau Nadal i l'annex Palau del Marquès de Llo. La remodelació arquitectònica aniria a càrrec de Tomás Morató i Jaume Arderiu i el pressupost estimat fou de 5 milions d'euros.[7]
La conceptualització del museu va comptar amb l'assessorament de diversos experts d'arreu del món, entre els quals destaquen Maria Dolors Soriano, conservadora del Museu Etnològic de Barcelona, Ricard Bru, Nicholas Thomas (Universitat de Cambridge) o Pierre Cambon del Museu Guimet de París.[3] Els especialistes han fet estudis i valoracions de les peces de les col·leccions a partir dels quals s'ha concretat el discurs museogràfic que es presentarà a l'exposició permanent, assessorant sobre aspectes concrets del contingut de l'exposició.[6]
L'exposició permanent del Museu també presentarà obres procedents de la Fundació Arqueològica Clos i la Col·lecció Duran/Vall-llosera. En aquest sentit, és voluntat expressa del Museu de Cultures del Món mantenir un diàleg permanent amb el col·leccionisme privat amb vocació de projecció pública i social.[6]
L'exposició permanent pretén mostrar un recorregut per Àfrica, Oceania, Àsia i Amèrica; amb l'objectiu d'aproximar-se a altres cultures a través d'algunes de les seves formes artístiques més sobresortints. Aquest recorregut anirà acompanyat d'un seguit de recursos complementaris, de context i d'aprofundiment, per difondre el fons gràfic, fílmic i documental del Museu Etnològic de Barcelona i la Fundació Folch.[6] Es preveu fer una exposició permanent amb 550 peces. Segons l'Ajuntament, el recorregut s'iniciarà a la planta baixa de l'edifici, amb una zona de quatre sales dedicades a comentar peces procedents de l'Àfrica. A la primera planta s'hi podran veure peces d'Oceania. A la segona es conservaran les procedents d'Amèrica i Àsia.[3]
Als espais de lliure accés de la planta baixa es mostraran diverses exposicions de petit format que presentaran la història de les col·leccions i el perfil humà i científic dels seus creadors, Albert Folch, August Panyella i Eudald Serra. Una altra exposició tractarà sobre el valor arquitectònic i històric dels edificis que acullen el Museu: els Palau del Marquès de Llo i Nadal. En diferents llocs de l'edifici se senyalitzaran els elements arquitectònics més destacats i rellevants. També es farà referència a la dimensió urbana i social del carrer de Montcada, com a exponent del dinamisme econòmic i social de la Barcelona medieval, però també de la moderna i contemporània. Per últim i també als espais de lliure accés es presentaran exposicions de curta durada i de petit format per destacar alguna peça en especial o per establir diàlegs entre peces de les col·leccions del Museu i peces d'altres museus.[6]
El 10 de juny de 2015 va inaugurar la seva primera exposició temporal, amb el títol d'Escriptures. Símbols, paraules, poders.,[8] comissariada pel Dr. Miguel Peyró, especialista en lingüística, i proposava un ampli recorregut a través de les cultures del món per presentar les varietats, els usos i els múltiples desenvolupaments d'aquest mitjà de comunicació.[3]
Posteriorment a la integració amb el Museu Etnològic i de Cultures del Món, s'han realitzat exposicions crítiques amb el colonialisme, com 'Ikunde, Barcelona, metròpoli colonial' (2016), una exposició que indaga en un passat fosc de Barcelona, quan el 1959 l'ajuntament va instal·lar un centre a prop de Bata, capital econòmica de Guinea Equatorial, que durant una dècada va proveir els fons zoològics, arqueològics i botànics a la capital catalana. Eren temps en què diverses empreses catalanes es van enriquir amb les explotacions de cacau i de cafè de l'en aquells dies colònia espanyola.[9] Una altra exposició en aquesta línia ha estat Ifni, la mili dels catalans a l'Àfrica (2018), que vol explorar la situació d'aquells joves catalans que foren soldats de lleva destinats a Ifni. Prenent com a eix la memòria dels antics veterans catalans i les seves històries de la "mili" a l'Àfrica, l'exposició 'Ifni' ens convida a endinsar-nos dins d'uns relats personals travessats per la rancúnia i la nostàlgia, testimonis que han estat ocults durant molts anys, potser perquè paren atenció sobre un passat incòmode.[10]
Diverses veus de l'àmbit de la cultura han expressat la seva disconformitat amb el projecte del Museu de les Cultures del Món. L'antropòleg especialista en patrimoni cultural i turisme Llorenç Prats va dirigir una carta al diari ARA[11] que recull una part d'aquestes crítiques des de la perspectiva antropològica. En una entrevista de 2013, Pepe Serra, l'actual director del Museu Nacional d'Art de Catalunya, també va expressar els seus dubtes sobre el projecte.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.