![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Nova_Muixeranga_d%2527Algemes%25C3%25AD.jpg/640px-Nova_Muixeranga_d%2527Algemes%25C3%25AD.jpg&w=640&q=50)
Muixeranga
torre humana / From Wikipedia, the free encyclopedia
La muixeranga és un element festiu tradicional d'alguns pobles valencians que combina components acrobàtics, coreogràfics, religiosos i burlescos i es una tradició que es remunta almenys fins a 1733.[1] El terme muixeranga és polisèmic, i s'utilitza per fer referència a la tradició pròpiament dita, a les colles que la practiquen, a les figures que es formen i, fins i tot, a la música que l'acompanya.[2]
![]() |
Per a altres significats, vegeu «Muixeranga (desambiguació)». |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/05/Nova_Muixeranga_d%27Algemes%C3%AD.jpg/320px-Nova_Muixeranga_d%27Algemes%C3%AD.jpg)
El principal lloc de conservació de la muixeranga va ser Algemesí, on el 1973 va crear-se Amics de la Muixeranga, punt des d'on el moviment muixerenguer va reviscolar. El 1973, a més d'Algemesí, només hi havia muixerangues al Forcall –amb periodicitat anual- i a Titaigües –cada set anys-. A altres pobles l'activitat s'havia aturat recentment: a l'Alcúdia el 1954, i al començament del segle xx a l'Olleria i Carcaixent.[3]
La muixeranga es diferencia dels moderns castellers en el sentit que, en la muixeranga, l'objectiu és més religiós i es fa una dansa sense que l'alçària de les torres humanes siga crucial. Per bé que la teoria ens diu que els castells i la muixeranga tenen un origen comú en les moixigangues, els primers s'haurien especialitzat en les torres humanes pròpiament dites i les segones s'haurien preservat fidels al sentit religiós i al quadre plàstic.