El morenot, morena negra o morena de cap fosc (Gymnothorax unicolor) és una espècie de peix de la família dels murènids i de l'ordre dels anguil·liformes.
Dades ràpides Gymnothorax unicolor, Estat de conservació ...
Tanca
- Els mascles poden assolir els 100 cm de longitud total, tot i que la llargada generalment és de 60 a 80 cm.[1]
- La forma del cos és semblant a la de la morena, però el dors és una mica més elevat.
- El musell és comprimit i molt més baix que la resta del cap, que s'alça fortament per darrere el nivell dels ulls.
- Els ulls són petits i estan situats vers la vertical de la part central de la mandíbula.
- Les dents còniques, fortes i punxegudes, són una mica més curtes que les de la morena: a la part anterior de la maxil·la i la mandíbula estan disposades en diverses files, en dues files a les rames maxil·lars i en una sola fila a les rames mandibulars.
- Les obertures branquials són petites i en forma d'una fenedura longitudinal.
- L'aleta dorsal es troba per davant les obertures branquials: cap a la part anterior és força gruixuda i cap enrere s'aprima progressivament fins a esdevenir gairebé membranosa a la regió caudal, on conflueix amb la caudal que és triangular, petita i indistinta.
- L'aleta anal és molt més baixa que la dorsal i, com aquesta, també conflueix amb la caudal.
- El cos és de color bru vermellenc fosc uniforme, més fosc sobre el cap i la punta de la mandíbula. A la part posterior del cap hi ha, normalment, una faixa de color clar que passa just per darrere la comissura bucal. Les aletes dorsal i anal presenten una orla prima, però ben evident, de color blanc o groc.[2]
Viu en els mateixos tipus de fons que la morena, però és molt menys freqüent que aquesta.[3]
Es troba des del sud del Portugal continental fins a Cap Verd, les Açores, Madeira i les Illes Canàries. També és present a la Mar Mediterrània.[1]
Duran, Miquel: Noms i descripcions dels peixos de la Mar Catalana. Pàg. 318
- Deiana, A.M., S. Salvadori i A. Cau, 1990. The characterization of somatic chromosomes of Gymnothorax unicolor (Delaroche, 1809) by C-banding and NOR staining (Osteichthys, Anguilliformes). Genetica 81(1):17-20.
- Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568.
- Moyle, P.; Cech, J. Fishes: An Introduction to Ichthyology (en anglès). 4a edició. Prentice Hall, 2000. ISBN 9780130112828.
- Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons (1994).
- Smith, D.G., 1994. Catalog of type specimens of recent fishes in the National Museum of Natural History, Smithsonian Institution, 6: Anguilliformes, Saccopharyngiformes, and Notacanthiformes (Teleostei: Elopomorpha). Smithson. Contrib. 566:50 p.
- Wheeler, A. The World Encyclopedia of Fishes (en anglès). 2a edició. Macdonald, 1985. ISBN 978-0356107158.
,_Madeira,_Portugal,_2019-05-31,_DD_49.jpg)
.svg){kind=icon}
