Monestir de Tigva

El monestir de Tigva o del Trànsit de Maria (en georgià: თიღვის მონასტერი) és una església monàstica medieval georgiana ortodoxa del poble de Tigva a la vall del riu Prone, al territori que actualment és el territori disputat d'Ossètia del Sud. L'edifici del monestir és un disseny voltat de creu inscrita. Va ser fundat per Tamara, filla del rei David IV de Geòrgia, que es commemora en una inscripció georgiana que data de l'any 1152.

Infotaula edifici Monestir de Tigva
Nom en la llengua original	(ka) თიღვის მონასტერი
Dades
Tipus	Monestir
Construcció	segle XII
Característiques
Estil arquitectònic	església amb creu inscrita
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Ossètia del Sud
Localització	Xida Kartli
42° 11′ 53″ N, 43° 45′ 36″ E
Monument Cultural destacat de Geòrgia
Activitat
Religió	Església Ortodoxa de Geòrgia
Fundador	Tamar (en)

Història

Inscripcions georgianes de l'església de Tigva reproduïdes per Uvarova el 1894

La fundació de l'església de Tigva s'esmenta en Les cròniques georgianes,^[1] i està datada en la inscripció de construcció del 1152. La seva donant, o mecenes, va ser Tamara, filla del rei georgià David IV «el Constructor» i la reina vídua de Xirvan, que es va convertir en monja a Tigva i va morir allà al 1161.^[2] A principis del segle xviii, una crisi a Geòrgia va afectar el monestir: el príncep Vakhushti, en la seva Descripció del Regne de Geòrgia, va presentar el monestir de Tigva com «voltat, elegant, bellament construït», però «sense sacerdot». Diversos edificis addicionals que envolten l'església, que encara existien a l'època de Vakhushti, van ser trobats en ruïnes per la comtessa Praskóvia Uvàrova durant la seva visita al 1890.^[3][4] Poc després de la visita d'Uvarova, l'església va ser reparada gràcies als esforços del sacerdot Zedginidze, els prínceps Amirejibi i els pagesos locals, el 1890.^[5][6]

Arquitectura

Plànol general de l'església de Tigva

L'edifici del monestir, construït amb blocs de pedra vermellosa, és una església de cúpula ben conservada, inscrita en un rectangle, amb les dimensions de 15 m x 24 m. Destaca el disseny ascètic i l'escassetat de decoració; l'església té l'altar amb un absis i tres braços rectangulars de creuer. La pròtesi i el diacònicon també es troben a l'absis. La cúpula descansa sobre les cantonades de les parets de l'absis a l'est i dos pilars independents a l'oest. El tret característic és la presència de nàrtex i cor a l'oest. L'església té tres entrades, al nord, al sud i a l'oest.^[7][8] Sobre la porta nord hi ha una inscripció georgiana en alfabet asomtavruli, publicada per primera vegada per Marie-Félicité Brosset el 1851.^[9] El seu text rimat esmenta Tamara, com a donant. L'interior estava decorat amb frescs, però els murals ara són tot just perceptibles.

Al nord-oest de l'edifici principal de l'església hi havia un palau de dos pisos, construït per a Tamara. Estava connectat directament a la galeria de l'església pel mig d'un pont a través d'una porta oberta a la part occidental de la paret nord.^[10]

• 
  Detalls de l'església 1894
• 
  Interior de l'església, 1894
• 
  Vista nord, 1894

Referències

1. Thomson, Robert W. Rewriting Caucasian history: the medieval Armenian adaptation of the Georgian chronicles; the original Georgian texts and the Armenian adaptation. Oxford: Clarendon Press, 1996, p. 325. ISBN 0198263732.
2. Hasan, Hadi. Falaki-i-Shirwani: His Times, Life and Works. Londres: Royal Asiatic Society, 1929, p. 14.
3. Vakhushti, Tsarévitch. Marie-Félicité Brosset. ღეოღრაჶიული აღწერა საქართველოჲსა. Description géographique de la Géorgia (en georgià/francès). San Petersburgo: A la typographie de l'Academie Impériale des Sciences, 1842, p. 264–265.
4. Uvarova, Praskovya. Материалы по археологии Кавказа, собранные экспедициями Московского археологического общества. Вып. 4. (Materials for archaeology of the Caucasus, collected by the expeditions of the Moscow Archaeological Society) (en rus). Moscou: Moscow Archaeological Society, 1894, p. 165–172.
5. «თიღვის განთქმული ტაძარი ...» (en georgià). Iveria, 185, 29-08-1890, pàg. 1–2.
6. «სოფ. თიღვა (გორის მაზრა)» (en georgià). Iveria, 270, 19-12-1890, pàg. 2.
7. «თიღვა [Tigva]». A: ქართლის ცხოვრების ტოპოარქეოლოგიური ლექსიკონი.Topoarchaeological Dictionary of Kartlis Tskhovreba (The History of Georgia) (en georgiano). 1st. Tbilisi: Georgian National Museum, 2013, p. 249. ISBN 978-9941-15-896-4.
8. Muskhelishvili, David; Tumanishvili, Dimitri; Gagoshidze, Iulon; Apakidze, Joni; Licheli, Vakhtang. The Cultural Heritage of Georgia — Abkhazeti, Shida Kartli. Tbilisi: Georgian Arts and Culture Center, 2008, p. 17 [Consulta: 10 agost 2019]. Arxivat 2017-04-18 a Wayback Machine.
9. Brosset, Marie-Félicité. Rapports sur un voyage archéologique dans la Géorgie et dans l'Arménie (en francés). St.-Petersbourg: Imprimerie de l'Académie Impériale des Sciences, 1851, p. 105–107.
10. «King's and queen's place in the interior of the Georgian church» p. 17-18. Friends of Academic Research in Georgia, 2013. [Consulta: 17 abril 2017].