Monestir de La Rábida
From Wikipedia, the free encyclopedia
El monestir de Santa Maria de La Rábida, comunament anomenat monestir de La Rábida (en castellà, monasterio de La Rábida) és un monestir franciscà situat al terme municipal de Palos de la Frontera, a la província de Huelva.[1]
Monestir de Santa Maria de La Rábida | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (es) Monasterio de Santa María de la Rábida | |||
Dades | ||||
Tipus | Convent franciscà, monument i monestir | |||
Característiques | ||||
Estat d'ús | restaurat | |||
Estil arquitectònic | gòtic mudèjar | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Palos de la Frontera (Província de Huelva) | |||
Localització | La Rábida | |||
| ||||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 25 octubre 2016 | |||
Identificador | RI-51-0000003 | |||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 22 març 1967 | |||
Identificador | RI-51-0000003 | |||
Bé d'interès cultural | ||||
Data | 23 febrer 1856 | |||
Identificador | RI-51-0000003 | |||
Plànol | ||||
Activitat | ||||
Diòcesi | Huelva | |||
Religió | catolicisme | |||
Lloc web | monasteriodelarabida.com | |||
Erigit durant els segles xiv-xv, hi destaquen pel seu interès artístic l'església d'estil gòticmudèjar, i també les estances decorades amb frescos de Daniel Vázquez Díaz, el claustre i el museu, on es conserven nombrosos objectes commemoratius del descobriment d'Amèrica, i una escultura de l'advocació mariana sota la qual es troba el convent, Nostra Senyora dels Miracles (Nuestra Señora de los Milagros) o Santa Maria de La Rábida, imatge d'estil gòtic del segle xiii aproximadament esculpida en alabastre.
El monestir té 2.000 metres quadrats d'extensió i és de planta irregular. Al llarg dels més de 500 anys de la seva història, ha passat per diverses modificacions, sobretot arran del terratrèmol de Lisboa de 1755. S'hi va allotjar Cristòfor Colom anys abans de partir cap al Nou Món, quan encara estava preparant el seu projecte. En aquest monestir està enterrat Martín Alonso Pinzón, que va morir pocs dies després de tornar del primer viatge colombí. Així mateix, de retorn d'alguna de les seves expedicions de conquesta, van arribar a aquest cenobi franciscà Hernán Cortés, Gonzalo de Sandoval i Francisco Pizarro. Per aquestes raons forma part destacada de l'itinerari històric artístic conegut com els Lugares Colombinos.[2]
Fou declarat Monument Nacional d'Espanya el 1856.[3] Va merèixer, a més, la declaració de Primer Monument Històric dels Pobles Hispànics el 1949.[4] El 28 de febrer de 1992 li va ser atorgada la Medalla d'Or d'Andalusia per part de la Junta.[5] En la declaració de la IX Cimera Iberoamericana de caps d'estat i presidents de govern a l'Havana, es va reconèixer La Rábida com a lloc de trobada de la comunitat iberoamericana de nacions.[6]
Aquest monestir ha mantingut sempre forts vincles amb els pobles iberoamericans.