El mol·lusc contagiós (MC) és una infecció vírica de la pell o, més rarament, de les membranes mucoses.[1]
 Les lesions típiques, de color de carn, en forma de cúpula i nacrades  | |
| Tipus | infecció vírica, virosi cutània, infecció per Poxviridae i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia i dermatologia |
| Clínica-tractament | |
| Exàmens | exploració física, microscopi òptic i biòpsia |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Causat per | Molluscum contagiosum virus |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1E76 |
| CIM-10 | B08.1 |
| CIM-9 | 078.0 |
| CIAP | S95 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0194972 |
| DiseasesDB | 8337 |
| MedlinePlus | 000826 |
| eMedicine | derm/270 |
| MeSH | D008976 |
| UMLS CUI | C0026393 |
| DOID | DOID:8867 |
Etiopatogènesi
És causada per un poxvirus[2] d'ADN bicatenari (grup I de la classificació de Baltimore),[3] el qual té dos tipus diferents de partícules infeccioses,[4] anomenat el virus del mol·lusc contagiós (VMC).[5] El VMC no té reservori animal, infecta només els humans i no té res a veure amb els mol·luscs.[6] És un virus de morfologia esfèrica o oval i 0,4 micres de dimensió màxima.[7] Hi ha quatre tipus de VMC, VMC-1 a 4, i múltiples subtipus genotípics.[8] VMC-1 és el tipus més freqüent i VMC-2 s'observa generalment en els adults, els quals amb freqüència s'infecten per transmissió sexual.[9][10] Als Estats Units el VMC-1 i les seves variants causen un 98 per cent dels casos, el VMC-2 un 2 per cent i els VMC-3 i VMC-4 es veuen molt poques vegades. VMC-2 i VMC-3 són prevalents a Europa i a Austràlia. En malalts de l'Índia amb infecció pel VIH, el VMC-2 és el tipus més habitual.[11] Aquesta malaltia vírica comuna té més incidència en els nens,[12] predominantment en els de dos a cinc anys, els adults sexualment actius[13][14] i els individus que són immunodeficients.[15][16] Pot aparèixer en el context d'una síndrome de Job[17][18] o d'una immunodeficiència combinada de Cernunnos per alteració en el gen NHEJ1.[19] El MC es transmet per contacte directe de persona a persona[20] o a través d'elements compartits, com ara estris de depilació,[21] roba, maquinetes d'afaitar, joguets o tovalloles.[22] El contacte íntim familiar ocasiona un 35 per cent de les infeccions per MC. També s'ha descrit la seva transmissió vertical.[23][24] Rarament, l'origen de la infecció són agulles per fer tatuatges contaminades pel virus.[25] Les dades epidemiològiques suggereixen una clara associació entre l'assistència a piscines públiques i el mol·lusc. L'aigua clorada provoca alteració de la barrera cutània i facilita el contagi, però no s’ha pogut demostrar que l'aigua sigui un element que participi en la seva transmissió.[26] En algunes ocasions, el MC apareix sobre zones cutànies amb una dermatofitosi superficial prèvia.[27]
Simptomatologia
El MC pot afectar qualsevol zona de la pell, però és més comú en el tronc del cos, els braços, les aixelles i les cames.[28] Quan la infecció s'ha adquirit per via sexual, les seves lesions es veuen principalment en la zona anogenital,[29] l'abdomen i la cara interna de les cuixes.[30] Escasses vegades aquesta malaltia apareix a la parpella,[31] al cuir cabellut,[32] a la cèrvix uterina,[33] a la còrnia,[34] al mugró,[35] al palmell de la mà,[36] a la planta del peu,[37] a la cara,[38][39] al coll[40] o a sota de les ungles.[41] Una localització infreqüent que té diverses manifestacions clíniques és la periocular.[42] S'ha publicat algun cas de coexistència de MC i sarcoma de Kaposi en el mateix lloc del cos d'un malalt amb infecció pel VIH i sida.[43] En persones amb sida de llarga durada i sense tractament antiretroviral, arribar a un diagnòstic de certesa del MC pot ser un procés complicat.[44]
En l'exploració física del MC s'observen lesions cutànies papulars, dures, de diàmetre inferior a 0,5 cm i coloració rosada o vermellosa, amb aspecte de cúpula i que sovint tenen una fenedura central.[45] Quan són facials, nombroses i confluents poden causar una desfiguració greu en persones immunodeprimides,[46] encara que aquestes responguin bé a la medicació prescrita segons el grau i les característiques particulars de la seva immunodeficiència.[47] No és rara la presència d'una erupció èczematosa al voltant de les lesions.[48] Histopatològicament, les pàpules estan formades per lòbuls de epiteli escatós hiperplàsic superficial que s'estenen cap a la dermis subjacent. És característica la presència en aquests de cèl·lules amb cossos d'inclusió eosinofílics a l'interior del seu citoplasma,[49] anomenats cossos d'Henderson-Paterson, els quals contenen milers de virions.[50] De vegades, l'aspecte microscòpic de les lesions de la histiocitosi de cèl·lules de Langerhans és molt similar al que tenen les del MC[51] i cal usar la reacció en cadena de la polimerasa per obtenir un diagnòstic correcte.[52] La malaltia pot desencadenar o agreujar una dermatitis atòpica.[53] Inusualment, una lesió gegant i aïllada de MC es pot confondre de visu amb un quist epidermoide[54] o amb un pilomatrixoma (una neoplàsia benigna cutània).[55] Hi ha casos de mol·lusc contagiós que presenten en el centre de la pàpula una projecció hiperqueratòsica semblant a una banya.[56] És poc freqüent que un MC evolucioni cap a la formació d'una úlcera cutània,[57] d'un eritema anular centrífug[58] o que tingui uns trets histològics suggestius de limfoma cutani anaplàstic de cèl·lules grans.[59] En alguns nens, el curs habitual del MC es pot complicar si es presenta una singular reacció inflamatòria greu semblant a la síndrome de Gianotti-Crosti.[60] És molt rar que el MC aparegui com un nòdul cutani solitarí i crostós, fet que dificulta la seva diagnosi clínica,[61] que es desenvolupi com a resultat d'un tractament contra l'artritis reumatoide[62] o que cursi amb un abscés periorbitari en un nen immunocompetent.[63]
Tractament
Moltes vegades, aquesta afecció és autolimitada i desapareix mesos o anys després del seu inici.[64] Segons la gravetat del procés infecciós, el curs que segueixi, l'edat[65] i les característiques individuals del pacient, pot estar indicat el tractament amb povidona iodada diluïda,[66] cidofovir,[67] aciclovir oral,[68] dupilumab,[69] imiquimod (un immunomodulador que cal emprar amb precaució quan s'empra en zones mucoses afectades pel MC o a prop d'elles)[70][71] cantaridina tòpica,[72][73] àcid glicòlic en solució tòpica al 20 per cent,[74] àcid tricloroacètic diluït al 35 per cent aplicat tòpicament,[75] hidròxid de potassi tòpic,[76] difenciprona tòpica,[77] berdazimer sòdic (un compost químic que allibera òxid nítric de manera controlada i segura)[78] en gel,[79] 5-fluorouracil intralesional,[80] adapalé tòpic (un retinoide de tercera generació)[81] o isotretinoïna oral.[82] S'ha demostrat experimentalment que les nanopartícules d'òxid de zinc inhibeixen, amb una citotoxicitat molt baixa, la replicació del virus del MC en cèl·lules cultivades.[83] En nens, l'ús de cantaridina pot causar el desenvolupament temporal d'un liquen pla pemfigoide.[84] El curetatge dermatològic no sempre és un procediment efectiu, sobretot quan la infecció està localitzada predominantment al tronc.[85] En certs casos, és recomanable la pràctica de d'una criocirurgia cutània[86] o l'ús d'un làser de colorant polsat per eliminar lesions que no responen al tractament amb altres mètodes.[87] Rares vegades, els antiretrovirals provoquen en els malalts VIH positius una síndrome de reconstitució immunitària que empitjora molt el curs d'un MC preexistent.[88]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
