Modes propis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Dins del camp de l'Acústica ondulatòria, rep el nom de modes propis aquelles ones estacionàries generades a l'interior d'un determinat espai, per exemple una sala o habitació. Aquest tipus d'interferències, ja siguin constructives (suma) o destructives (cancel·lació), vénen donades per la interacció entre les ones incidents i reflectides dins del recinte.
Així mateix, cada mode propi està associat a una freqüència (denominada freqüència pròpia) i nivell de pressió sonora específics en funció del punt a considerar, de manera que si la distància entre dues parets paral·leles dins d'una sala és igual a la longitud d'ona d'una determinada freqüència, podrem dir que aquesta ona és un mode propi i que, per tant, romandrà estacionària reflectint-se entre les dues superfícies paral·leles, perdent gradualment energia acústica.
Aquesta classe d'ones estacionàries suposen un important problema a tenir en compte, especialment en recintes destinats a l'ús de la paraula i del so en general (salons de conferència, sales de concerts, estudis d'enregistrament musical, sales de cinema...) on poden arribar a ocasionar una notable pèrdua en la intel·ligibilitat de la paraula i en la qualitat acústica del recinte.
Malgrat que l'existència dels modes propis és inevitable, aquests poden ser distribuïts de manera uniforme al llarg de tot l'espectre de freqüències audibles de manera que no suposin una deficiència en l'escolta. Per a això és necessari seleccionar una relació adequada entre les dimensions de la sala o recinte en qüestió amb el fi d'evitar la concentració d'energia en bandes estretes de freqüències, és a dir, la coloració excessiva del so.[1][2]
Exemple:
Suposem una sala tancada, formada per superfícies no absorbents paral·leles entre si, que posseeix en el seu interior una font omnidireccional emissora de música (Recordem que aquesta es compon a base de tons periòdics complexos). Les ones sonores seran reflectides en les parets, el sòl i el sostre, de manera que tota aquella freqüència amb una longitud d'ona igual a la distància del recorregut efectuat entre una superfície i la seva paral·lela passarà a convertir-se en una ona estacionària que, en entrar en fase amb les quals estan sent emeses, se sumarà provocant un augment de nivell en aquesta freqüència específica i donant lloc a la coloració de la sala.
A més a més, cada múltiple d'aquesta freqüència (Harmònic) serà al seu torn una nova ona estacionària, per tant es generarà un nou mode propi associat a aquest.