Missa pretridentina
variants del ritus litúrgic de la missa a Roma / From Wikipedia, the free encyclopedia
La missa pretridentina es refereix a les variants del ritu litúrgic de la missa a Roma abans de 1570, quan, amb la butlla Quo primum, Pius V va decretar que la seva revisió del Missal romà fos obligatori a tota l'Església llatina o occidental, excepte aquells llocs i congregacions que els seus ritus diferents poguessin demostrar una antiguitat de dos-cents anys o més.[1]
El papa va fer aquesta revisió del Missal romà, que va incloure la introducció de les Oracions al peu de l'altar i l'afegit de tot el que al seu Missal segueix el Ite missa est, a petició del concili de Trento (1545-63), presentat al seu predecessor en la seva sessió final.[2]
Fora de Roma abans de 1570, s'utilitzaven molts altres ritus litúrgics, no només a l'Orient, sinó també a l'Occident. Alguns ritus occidentals, com el ritu mossàrab, no tenien relació amb el ritu romà que el Pius V va revisar i va ordenar que s'adoptés generalment, i fins i tot zones que havien acceptat el ritu romà havien introduït canvis i addicions. Com a resultat, moltes les províncies eclesiàstiques i gairebé totes les diòcesis van tenir el seu usatge local, com ara l'usatge de Sarum, l'usatge de York i l'usatge d'Hereford a Anglaterra. A França es van trobar forts rastres del ritu gal·licà. A excepció dels relativament pocs llocs on no s'havia adoptat mai cap forma de ritu romà, el cànon de la missa es va mantenir generalment uniforme, però les oracions a l'Ordo Missae, i encara més el “Proprium Sanctorum” i el “Proprium de tempor", va variar àmpliament.[3]
La missa pretridentina va sobreviure després de Trento en algunes àrees anglicanes i luteranes amb alguna modificació local del ritu bàsic romà fins al moment en què el culte es va canviar al vernacla. Les dates de canvi a la llengua vernacular, total o parcial, varien àmpliament per ubicació. En algunes zones luteranes això va trigar tres-cents anys, ja que els escolars van cantar litúrgies corals que aprenien llatí.[4]