poeta mallorquí From Wikipedia, the free encyclopedia
Miquel Dolç i Dolç (Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994) fou un filòleg, crític literari, poeta i traductor mallorquí al català.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 desembre 1912 Santa Maria del Camí (Mallorca) |
| Mort | 27 desembre 1994 (82 anys) Madrid |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Es coneix per | Membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge |
| Activitat | |
| Ocupació | Filòleg, crític literari i traductor |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia |
| Premis | |
De família pagesa, els seus pares conraven la terra i comercialitzaven formatge i pebre bord. Va estudiar amb els teatins i passà a estudiar a Roma i Sicília. Va estudiar batxillerat a l'Institut de Palma. Publicà les seves primeres poesies a La Nostra Terra i signà la Resposta als Catalans. Durant la Guerra Civil va fer de traductor del cos expedicionari de l'Aviazione Legionaria, l'aviació feixista italiana. Entre 1939 i 1942 va fer estudis de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Es va especialitzar en filologia clàssica. Va rebre el premi extraordinari de llicenciatura. També es va doctorar amb premi extraordinari en Lletres el 1950. El 1943 va obtenir per oposició la càtedra de Llengua i literatura llatina en l'Institut d'Ensenyament Mitjà d'Osca.[2]
Va viatjar per Itàlia, sud de França, el Marroc i la major part de la Península. Va ser conseller fundador de l'Institut d'Estudis Oscenses i director de la revista Argensola.
Va publicar centenars d'articles en diversos periòdics i revistes, com per exemple, de Madrid, Arbor, Revista de Ideas Estéticas, Revista de Estudios Políticos, Escorial, Estudios Clásicos, El Español, Archivo Español de Arqueología, Ateneo. A Mallorca, La Almudaina, Diario de Mallorca i Ponent. A Barcelona, Destino, Revista i Estudis Romànics. A Saragossa, Universidad, Pirineos i Caesaraugusta; a Osca, Argensola. Catedràtic de la Universitat de Madrid.
Va fer traduccions al castellà i al català dels Epigrames de Marc Valeri Marcial, Diàlegs de Sèneca, Soliloquis de Marc Aureli, Poesies de Catul, els Annals de Tàcit, els Himnes de Prudenci, les Sàtires de Persi i l'obra completa de Virgili i Horaci, entre altres. Va escriure poesia en català (El somni encetat, Palma, 1943; Ofrena de sonets, Barcelona: Estel; Elegies de guerra, Barcelona: Estel) i va escriure diversos llibres de text per a l'ensenyament del llatí: una gramàtica i tres llibres de traducció i exercicis (Barcelona, 1945-1947). També va publicar diversos textos escolars comentats d'Ovidi, Marcial i Quintilià per a l'editorial barcelonina Bosch.
Va ser membre del consell directiu de la Fundació Bernat Metge. Des de 1961 fou membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1987 va rebre el Premio Nacional de Traducción espanyol per De rerum natura, de Lucreci; el 1990, el premi Crítica Serra d'Or per Les confessions, d'Agustí d'Hipona.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
