Miopia
Anomalia de la refracció de l'ull / From Wikipedia, the free encyclopedia
La miopia, (del grec μύω, "contraure (els ulls)", i ὄψ, "ull"), és una ametropia en la qual hi ha una bona visió dels objectes propers, però no dels objectes llunyans. Les persones que la pateixen es diuen miops o, en termes col·loquials, curtes de vista. Així doncs, es produeix un enfocament anormal de la llum que entra a l'espai ocular. Això, provoca una visió borrosa dels objectes situats a llarga distància.[1]
Tipus | ametropia, deficiència visual i malaltia |
---|---|
Especialitat | optometria |
Clínica-tractament | |
Tractament | spherical lens (en) |
Patogènesi | |
Associació genètica | SNTB1 (en) , VIPR2 (en) , PLPPR5-AS1 (en) , CAPN9 (en) , FHIT, CLSTN2, DHX15 (en) , BMP6 (en) , SRPK2 (en) , PTPRN2 (en) , GATA4 (en) , PTPRD, ABCA1 (en) , DENND1A (en) , TACC2 (en) , CNTN5, FLI1 (en) , PML (en) , DNAH9 (en) , ZNF536 (en) , SPTBN1 (en) , PARP8 (en) , CTNND2, PRIMPOL (en) , LRPAP1 (en) , SLC39A5 (en) , ZNF644 (en) , P3H2 (en) i SCO2 (en) |
Classificació | |
CIM-11 | 9D00.0 |
CIM-10 | H52.1 |
CIM-9 | 367.1 |
CIAP | F91 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0123890, 0194503 i 0217950 |
OMIM | 160700, 255500, 300613, 310460, 603221, 608367, 608474, 608908, 609256, 609257, 609258, 609259, 609994, 609995, 610320, 612554, 612717, 613969, 614166, 614167, 615420, 615431 i 615946 |
DiseasesDB | 8729 |
MedlinePlus | 001023 |
MeSH | D009216 |
Orphanet | 98619 |
UMLS CUI | C0027092 i C0027092 |
DOID | DOID:11830 |
L'ull miop enfoca els objectes per davant de la retina, per un augment relatiu de la longitud de l'ull (miopia axial), que és la més freqüent, o bé per un augment de la refracció dels seus elements interns (miopia refractiva).
La miopia axial és la més nombrosa, comença generalment a la infantesa o la pubertat i acostuma a augmentar fins als 20-24 anys. Pot passar que els nens que pateixen miopia no s'adonin del seu defecte, ja que mai han vist nítidament. Per això moltes vegades acluquen els ulls per veure-hi millor. A vegades no en són conscients, i es pensen que no hi veuen clar perquè està massa lluny.
L'evidència testimonial indica que el risc de miopia es pot disminuir fent que els infantsc passin més temps fora. Aquesta disminució del risc pot estar relacionada amb l'exposició natural a la llum. La miopia es pot corregir amb ulleres, lents de contacte o mitjançant cirurgia refractiva. Les ulleres són el mètode de correcció més senzill i segur. Les lents de contacte poden proporcionar un camp de visió corregit relativament més ampli, però s'associen amb un major risc d'infecció. Les cirurgies refractives com LASIK i PRK canvien permanentment la forma de la còrnia. Cirurgies com la ICL implanta una lent a l'interior de la cambra anterior, davant de la lent natural de l'ull. La cirurgia ICL no afecta la còrnia.
La miopia és el problema ocular més comú i s'estima que afecta 1.500 milions de persones (22% de la població mundial). Aquest nombre, però, va en augment i un estudi de l'Acadèmia Americana d'Oftalmologia preveu que pel 2050 un 50% de la població en desenvoluparà. Les taxes entre adults oscil·len significativament entre el 15% i el 49%. Entre els nens, afecta l'1% dels nepalesos rurals, el 4% dels sud-africans, el 12% de la població als Estats Units, i el 37% en algunes grans ciutats xineses. A l'Estat Espanyol 6 de cada 10 joves són miops i segons un estudi de l'associació "Visión y vida" la generació de Natius digitals (nascuts després dels 2000) és més miop en graduació i des de més jove. La proporció de noies amb miopia arreu del món és lleugerament més alta que amb els nois.
La miopia no corregida és una de les causes més comunes de deteriorament de la visió a nivell mundial juntament amb cataractes, degeneració macular i deficiència de vitamina A.