From Wikipedia, the free encyclopedia
Milton Sills (Chicago, 12 de gener de 1882 – Los Angeles (Califòrnia), 15 de setembre de 1930)[1] va ser un actor de teatre i cinema mut.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 gener 1882 Chicago (Illinois) |
Mort | 15 setembre 1930 (48 anys) Brentwood (Califòrnia) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Sepultura | Rosehill Cemetery (en) 41° 59′ 07″ N, 87° 41′ 07″ O |
Formació | Universitat de Chicago |
Activitat | |
Ocupació | actor, actor de teatre, actor de cinema |
Activitat | 1906 - |
Ocupador | Universitat de Chicago |
Família | |
Cònjuge | Doris Kenyon (1926–1930) |
Premis | |
|
Va néixer a Chicago en una família adinerada. El seu pare era William Henry Sills, que es dedicava al negoci de la mineria i la seva mare era Josephine Antoinette Troost, hereva d'una pròspera família de banquers.[2] Va estudiar matemàtiques, psicologia i filosofia a la Universitat de Chicago[3] i després de graduar-se el 1903 aconseguí una beca en filosofia.[2] En uns quants anys es va convertir en professor de la universitat.[3]
L'any 1905, l'actor Donald Robertson va visitar l'escola per donar una conferència sobre Henrik Ibsen i va suggerir a Sills que provés la interpretació.[3] Per caprici Sills va acceptar i va deixar la seva carrera docent per emprendre una etapa com a actor. Es va unir a la companyia de teatre de Robertson i va començar una gira pel país. El 1908, mentre actuava a Nova Orleans,[2] va atraure l'atenció dels productors David Belasco i Charles Frohman que el van fer debutar a Broadway amb “This Woman and This Man”.[4] De 1908 a 1914, Sills va aparèixer en una dotzena d'espectacles de Broadway entre els que es poden esmentar “The Servant of the House” (1909), “The Fighting Hope” (1909),[5] “The Man on the Box”, “The Rack”, “Diplomacy” (1910), “The Governor’s Lady” (1912), “The Law and the Land” i “Panthea” (1914).[4] El 1910, s’havia casat a Anglaterra amb l'actriu Gladys Edith Wynne[4] amb qui tingué una filla, Dorothy, i de qui es divorciaria el 1925. El 1912, Sills es va unir a la companyia de Mary Elitch Long.
Pels volts de 1914 Sills era considerat com una de les grans figures del teatre, a l’alçada de John Barrymore o William Collier.[4] Aquell any William A. Brady li oferí un paper per a l’escena final de la pel·lícula “The Pit” de Maurice Tourneur de la World Film Company.[2] La pel·lícula va tenir un gran èxit i l’actor va fer tres pel·lícules més per a la companyia, inclosa “The Deep Purple” (1916) al costat de Clara Kimball Young.[4] El 1917 protagonitzaria durant nou mesos el seria “'Patria” al costat d’Irene Castle. El llarg rodatge el convencé d’abandonar la companyia i establir-se com a freelance.[3]
A principis de la dècada de 1920, Sills havia aconseguit l'estatus d’estrella i treballava per a diversos estudis com Metro Pictures, la Famous Players-Lasky i Pathé Exchange. El 1923 va protagonitzar conjuntament amb Colleen Moore “Flaming Youth”, que fou un gran èxit. El 1924 signà per a la First National i romangué amb aquesta productora fins l’arribada del cinema sonor.[4] Entre les seves pel·lícules de més èxit amb la First National es poden destacar “Flowing Gold” (1924) i “The Sea Hawk” (1924), el seu major èxit, “Paradise” (1926) i “Valley of the Giants” (1927). El 1925 s’havia casat per segon cop, amb Doris Kenyon, amb qui co-protagonitzaria “The Unguarded Hour” (1925) i “Men of Steel” (1926), amb guió de Sills. El 1927 tindria un segon fill, Kenyon Clarence.[6]
Sills havia començat a fer la transició cap el sonor ja el 1928 amb “The Barker”. Tot i això problemes de salut l’afectaren diversos cops.[2] Poc després, el seu gestor fou acusat de frau i condemnat a presó i Sills fou acusat d’evasió d’impostos.[3] Això fou un cop dur per a ell. La seva darrera aparició va ser en el paper principal de "The Sea Wolf" (1930). Poc després, amb 43 anys, el 1930 moria d'un atac de cor mentre jugava a tennis amb la seva filla i la seva dona a la seva casa de Brentwood.[6] Havia estat un dels fundadors de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units.[6] Tot i interpretar sempre papers d’homes de caràcter fort i d’acció, mai va abandonat l’activitat intel·lectual, parlava quatre idiomes i poc abans de la seva mort havia estat co-autor del llibre “Values: A Philosophy of Human Needs” publicat per la Universitat de Chicago.[3] També tenia amples coneixements de botànica i tocava el piano amb fluïdesa.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.