![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/1d/1916-01-01%252C_La_Hormiga_de_Oro_%2528p._9%2529_%2528cropped%2529_Miguel_Paredes%252C_G._Dur%25C3%25A1n.jpg/640px-1916-01-01%252C_La_Hormiga_de_Oro_%2528p._9%2529_%2528cropped%2529_Miguel_Paredes%252C_G._Dur%25C3%25A1n.jpg&w=640&q=50)
Miguel Paredes García
polític espanyol / From Wikipedia, the free encyclopedia
Miguel Paredes García fou un polític valencià, alcalde de València durant la restauració borbònica. Formava part d'una família benestant, i es va doctorar en química. Era germà de l'escultor Francisco Paredes García.[1] Tanmateix es va dedicar a la política.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
![]() | |
24 novembre 1918 – 1919 ← Fernando Ibáñez Payés | |
![]() | |
1r gener 1916 – 29 febrer 1916 ← José Ferraz Penelas – Fidel Gurrea Olmos → | |
![]() | |
31 octubre 1909 – 1r gener 1910 ← José Maestre Laborde-Boix – Pedro Aliaga Millán → | |
![]() | |
12 gener 1907 – 4 febrer 1907 ← José Sanchis Bergón – Josep Martínez Aloy → | |
![]() | |
12 novembre 1905 – valor desconegut ![]() | |
Activitat | |
Ocupació | polític ![]() |
Partit | Partit Liberal Fusionista (–1931) ![]() |
Pertanyia al Partit Liberal Fusionista i va ser nomenat alcalde tres cops. El primer, entre gener i febrer de 1907, fou nomenat per Reial Decret pel governador civil enmig de les protestes contra els arbitris municipals que provocaren una vaga de carnissers a la que s'hi sumaren els forners, i amb la dura oposició dels regidors blasquistes; per aquest motiu quan Antoni Maura i Montaner va tornar al poder va dimitir. Fou nomenat novament alcalde entre octubre i desembre de 1909, i només li va donar temps per presidir els homenatges que l'Exposició Regional va fer a Teodor Llorente Olivares, Juan Navarro Reverter i Amalio Gimeno y Cabañas.[2] Tornaria a ser alcalde entre gener i febrer de 1916, però dimitir a causa d'una vaga de forners. El 24 de novembre de 1918 seria president de la Diputació de València, i juntament amb l'alcalde Faustí Valentín i Torrejón va reivindicar a l'Ateneu Mercantil de València una Assemblea Regionalista, que va comptar amb cert suport del dirigent blasquista Fèlix Azzati i Descalci.[3] El 24 de novembre de 1935 fou nomenat delegat del govern i president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer en representació de la Séquia Reial del Xúquer, però fou destituït arran de la victòria del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936, i en fou nomenat Renán Azzati Cutanda.[4]