![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/Migmatite_2005.jpg/640px-Migmatite_2005.jpg&w=640&q=50)
Migmatita
roca metamòrfica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La migmatita és una roca metamòrfica i plutònica d'origen mixt, que es forma mitjançant la fusió parcial d'una roca metamòrfica o la invasió de magma en una roca ja metamorfitzada. Aquesta roca es troba en el grup de les migmatites, i és una part essencial de les roques de transició entre els granits i els esquists cristal·lins. Petrogràficament, la migmatita està composta per dues parts diferents, conegudes com el paleosoma i el neosoma. El paleosoma és la roca encaixant que es troba en un estat de metamorfisme més o menys avançat. D'altra banda, el neosoma és una roca granítica (pegmatítica o aplítica). En la seva forma megascòpica, tant el paleosoma com el neosoma presenten estructures o fàbriques de penetració, que són característiques i útils per a identificar aquest tipus de roca. El concepte de migmatita va ser reconegut per primer cop per Sederholm l'any 1907. Posteriorment, Mehnert l'any 1968 va afegir més informació a aquesta definició. A vegades, també s'utilitza el terme «gneis granititzat» per fer referència a la migmatita, però el nom científic correcte és migmatita. El procés de formació de la migmatita, conegut com a migmatització, implica condicions extremes de pressió i temperatura. La combinació d'aquests factors provoca la fusió parcial de minerals presents a la roca metamòrfica, que al refredar-se, dona lloc a la coexistència de minerals metamòrfics i magmàtics. Aquesta complexa interacció dona origen a la característica estructura bandejada o foliada de les migmatites.[1][2][3][4]