article de llista de Wikimedia From Wikipedia, the free encyclopedia
La varietat dels éssers vius es manifesta no sols en les seves formes externes, sinó en les seves dimensions o mides. Actualment es continuen descobrint noves espècies, i a vegades algunes d'aquestes reemplacen d'altres prèviament conegudes en els llocs de les més extremes. A continuació, hi ha una llista d'exemples extrems de la mida dels éssers vius.
El rorqual blau és l'animal més gros de tots els temps, tot i que recentment se li disputa la corona
La mida d'un animal és difícil de definir, car pot correspondre a diferents característiques: pes, longitud, envergadura, etc.
Vertebrats
L'arbre General Grant és el més gran ésser viu del planeta en termes de volum i pes
Mamífers
Exemplar de musaranya etrusca, probablement el mamífer més petit que existeix
La musaranya etrusca, Suncus etruscus, és, probablement, el mamífer més petit. Viu al Mediterrani i al llarg del sud d'Àsia. S'han trobat espècimens d'entre 1,2 i 2,7 g i una longitud corporal d'entre 3,6 i 5,2 cm.[1] Altres mamífers que estan entre els més petits són:
L'os polar és el més gran depredador terrestre actualment. Els mascles de l'espècie poden assolir els 2,5 m de llarg i un pes de 500 kg.
El més gran mamífer terrestre actual és l'elefant africà, amb un màxim de 4,2 m d'alt, 10,6 de llarg total i 12,2 tones per un exemplar caçat a Angola el 1974.
L'indricoteri, a vegades anomenat Baluchitherium, fou el més gran mamífer terrestre conegut, amb 5 m d'alt, 8 de llarg i unes 15 t.
El rorqual blau és el més gros de tots els mamífers. En realitat, és el més gran animal que ha existit si es té en compte la seva massa corporal. Amb un màxim de 33 m i 180 t, només superada en longitud pel cuc Lineus longissimus i per un parell d'espècies de dinosaures.
La tortuga més petita del món és una tortuga tacada de l'oest de Sud-àfrica, l'Homopus signatus, de la família dels testudínids; la femella adulta, poc més gran que el mascle, ni assoleix els 8 cm.
La tortuga terrestre més gran és la tortuga de les Galápagos, amb més d'1,80 m de longitud i 225 kg.
La tortuga marina més gran és la tortuga llaüt, amb més de 2 m de longitud i 600 kg.
La tortuga fòssil més gran coneguda fou Archelon ischyros, amb uns 4,6 m de llarg i 2 o més tn.
El més gran llangardaix viu és el dragó de Komodo, amb fins a 3 m de llarg i 140 kg.
El més gran rèptil viu és el cocodril marí, amb un màxim confirmat de 6,3 m i més d'una tn, tot i que hi hagué cocodrils més grans, com Rhamphosuchus, de 15 a 18 m.
El rèptil volador més gran conegut fou Quetzalcoatlus northropi, amb una envergadura d'uns 9 m segons càlculs conservadors.
Dinosaures
Comparació entre les mides d'alguns dels dinosaures més grans. En gris, Bruhathkayosaurus i en vermell, l'Amphicoelias fragillimus, amb mides estimades a partir de proves fòssils
Comparació entre la mida d'un tauró balena i la d'un ésser humà
Els condrictis, amb esquelet no calcificat, són més lleugers que els osteïctis, per la qual cosa poden assolir dimensions més grans que aquests.
El tauró pigmeu d'ull petit (Squaliolus aliae) és el més petit dels taurons coneguts, amb només 22 cm de llarg en un adult.
El gran tauró blanc és el condricti carnívor actual més gran, amb 6,4 m de llarg com màxima longitud confirmada.
L'extint Carcharodon megalodon mesurava de 12 a 15 m.
El tauró balena és el peix més gran conegut, amb fins a 20 m i 34.000 kg.
Peixos ossis
Paedocypris progenetica és el peix més petit conegut actualment, i el més petit dels vertebrats, la femella madura més petita mesurava només 7,9 mm de llarg, és a dir, amb prou feines més gran que l'ameba Pelomyxa palustris, la més gran identificada, descrita més avall.
El peix lluna és el més gran osteïcti, amb 3,3 m de llarg i d'alt i 2.300 kg de pes.
El rei dels peixos és l'osteïcti més llarg, que arriba als 11 m.
Leedsichthys, de finals del Juràssic, fou el més gran peix ossi conegut,[2] amb una llargada estimada de 16 a 22 m de llarg.
Amfibis
L'amfibi més petit és una granota, Eleutherodactylus limbatus, de Cuba, amb tan sols 8,5 mm de llarg amb les potes plegades.
La granota viva més gran és la granota goliat, d'Àfrica, amb 40 cm de llarg, i fins a 3 kg, i arriba a saltar fins a 3 m.
L'amfibi actual més gran és la salamandra gegant japonesa (Andrias japonicus), amb un metre de llarg de mitjana i fins a 25 kg de pes.
L'amfibi més gran conegut fou Prionosuchus plummeri, del Permiàbrasiler, amb uns 9 m de llarg i potser més d'una tona.
Aus
El colibrí de Helen és l'au més petita coneguda, amb tan sols 5 cm de llarg i 1,8 g de pes en els adults.
L'estruç és l'au viva més gran, amb 2,7 m d'alt i un pes de fins a 165 kg, i els seus ous pesen fins a 1,4 kg, sent els més grans actuals i la cèl·lula més gran coneguda.
Argentavis magnificens era l'au voladora més gran coneguda, amb fins a 8 m d'envergadura i 3,5 de llarg.
L'albatros és l'au de major envergadura, amb 3,6 m.
El còndor dels Andes és l'au voladora viva més pesant i gran, amb 1,3 m d'alt, 3,3 d'envergadura, i fins a 12 kg de pes.
L'extint ocell elefant (Aepyornis maximus) és l'au més gran coneguda, amb 3 m d'alt i uns 500 kg de pes.
L'extinta moa gegant és l'au més alta coneguda, amb fins a 3,7 m d'alçada.
Invertebrats
Insectes
L'insecte més petit conegut és una espècie de vespa sense ales, Dicopomorpha echmepterygis, el mascle adult mesura uns 140 micròmetres (abans era considerat en aquest lloc Megaphragma caribea, també una vespa però de la família Trichogrammatidae, amb 170 µm).
El weta gegant (de l'espècie Deinacrida heteracantha) més pesant assolí els 71 g comprovadament.
L'insecte més gran del món seria l'escarabat goliat, però només en estat larval, amb 115 g i 11,5 cm.
L'insecte bastóPhobaeticus kirbyi mesura fins a 3 dm de llarg tan sols de tronc, mesurat d'extrem a extrem de les potes assolí els 5 dm.
L'insecte volador més gran conegut fou Meganeura, libèl·lula gegant del Carbonífer, amb 75 cm d'envergadura i més de 40 de llarg.
Altres invertebrats
L'artròpode més petit viu és la paparraAcalitus essigi, de la família dels eriòfids, invisible a simple vista, calen almenys 20 augments per a distingir-la (entre 50 i 100 µm).
L'aranya més petita és Patu marplesi, de la família Symphytognathidae, a Samoa. La femella adulta mesura només 0,4 mm de llarg (els mascles solen ser més petits que les femelles, i varia molt la proporció femella/mascle).
L'aranya més gran és la taràntula gegant, amb fins a 3 dm d'extrem a extrem de les seves potes esteses, i fins a 100 g.
L'esponja més gran del món és l'esponja barril (Xestospongia muta), amb fins a 2,4 m d'alt i un altre tant d'ample en la seva part més gruixuda.
Els extints Pterygotus i Arthropleura són els més grans artròpodes coneguts, ambdós amb prop de 3 m de llarg, tot i que un fòssil del primer mesura gairebé 3 dm més que el més gran del segon.
El cranc gegant del Japó (Macrocheira kaempferi) és el més gran artròpode viu, amb gairebé 4 m d'ample, a causa de les seves molt llargues potes, arriba a pesar fins a 20 kg, molt menys del que segurament pesaven les espècies descrites al paràgraf anterior.
El més gran bivalve és la cloïssa gegant (Tridacna gigas), amb una longitud de fins a 1,4 m, i 220 kg de pes.
El cuc nemertíLineus longissimus seria l'animal més llarg, car se'n coneixen molts que mesuren poc més 30 m, més o menys com un rorqual blau, però hi ha observacions d'un exemplar de 55 m.
Sequoiadendron gegant és l'arbre i l'ésser viu més gran del món en termes de volum, car arriba a mesurar 85 m d'alt, i 8,5 de diàmetre, havent-hi referències d'un exemplar de 93 m d'alt per 8,8 d'ample, del qual es calcula que, amb tot i l'arrel, pesaria unes 6.000 tm.
L'arbre més ample del món és un exemplar de Taxodium mucronatum, anomenat Árbol del Tule, a Oaxaca, que té una circumferència de 35,87 m i un diàmetre d'11,42 m.
La planta amb flor més gran del món és un eucaliptus, Eucalyptus regnans, que arriba a mesurar fins a 92 m d'alt.
L'organisme més gran d'aquest tipus és Armillaria ostoyae, un fongsapròfitcomestible conegut comunament com a bolet mel.
Una colònia d'aquests fongs al Parc Nacional Malheur de les muntanyes Blue (Blue Mountains) d'Oregon s'estén al llarg de 8,9 km². S'estima que pesa 605 t. Si aquesta colònia fos considerada un sol organisme, aleshores seria l'organisme conegut més gran.
Virus
Per als biòlegs, els virus són éssers mancats de diverses funcions vitals, per la qual cosa no se'ls considera éssers vius, però el més petit conegut és el que causa la necrosi del tabac, amb només 18 nanòmetres d'ample,[4] o sigui, 180 àtoms d'hidrogen d'ample, i un pes molecular de 75.000.[5]
Per la seva part, els nanobis mesuren entre 20 i 150 nm de llarg, però continua el debat de si són éssers vius o no.
Unicel·lulars
Tractant-se d'organismes unicel·lulars, i per tant l'ésser viu més petit conegut actualment és Nanoarchaeum equitans, un arqueu, més emparentat amb els bacterisextremòfils que amb les amebes. Es tracta d'un diminut organisme de tan sols 400 nanòmetres d'ample, és a dir, formades en línia recta en cabrien uns 2.500 en un mil·límetre, o dit en termes químics, mesura unes 4.000 vegades el diàmetre d'un àtom d'hidrogen.
Thiomargarita magnifica, un proteobacteri, és l'ésser unicel·lular més gran (de mitjana) conegut, la unicel·lularitat del qual no és discutida, i passa de 0,9 mm de llargada.[6]
L'amebaPelomyxa palustris normalment mesura de 500 a 800 μm, és a dir, de mig mm a gairebé un, però se n'han identificat exemplars de fins a 5 mm, amb la qual cosa serien els exemplars unicel·lulars més grans (igualment, la unicel·lularitat dels quals no és discutida), tot i que no la seva espècie.
.jpg)
