![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/83/Titelprent_met_portret_van_Michele_Marieschi_in_ornamenteel_cartouche_Gezichten_op_Veneti%25C3%25AB_%2528serietitel%2529_Magnificentiores_selectioresque_urbis_Venetiarum_prospectus_%2528serietitel_op_object%2529%252C_RP-P-OB-39.106_%2528crop1%2529.jpg/640px-thumbnail.jpg&w=640&q=50)
Michele Marieschi
pintor italià / From Wikipedia, the free encyclopedia
Michele Marieschi, (1710 - 1743), fou un pintor de l'escola vedutista veneciana.
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r desembre 1710 ![]() Venècia (Itàlia) ![]() |
Mort | 18 desembre 1743 ![]() Venècia (Itàlia) ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Venècia ![]() |
Ocupació | pintor, paisatgista, gravador, pintor d'escena ![]() |
Art | Pintura |
Gènere | Paisatge ![]() |
Moviment | vedutisme |
Alumnes | Francesco Albotto ![]() |
Influències | |
Influències en | Francesco Albotto |
Mecenes | Gaspare Diziani[2] Johann Matthias von der Schulenburg |
Obra | |
Obres destacables
| |
Obres destacables | |
![]() ![]() ![]() |
Fill d'un gravador,[3] Marieschi és menys conegut que altres pintors de vedutes com Canaletto o Francesco Guardi. Marieschi es va iniciar en la pintura d'estructures arquitectòniques com escenògraf, per a treballar més tard com a pintor de capritxos i, finalment, com a pintor de vedutes realistes, probablement influenciat per l'èxit creixent de Canaletto en aquest registre.[1] Es caracteritza per l'ús de la càmera fosca, la qual cosa com a Bellotto, li fa pintar amb clarobscurs abundants. Les seves panoràmiques són dilatades i empra riques barreges de colors.
Malgrat no estar documentat, sembla que abans de 1735 va estar a Alemanya,[1] mentre que entre 1736 i 1741 consta com a membre de la fraglia dei pittore o gremi de pintors de Venècia.[1] Poc abans d'aquesta època, però, consta com el decorador de la Piazzetta de Venècia per les festes de Carnaval.[1] Marieschi destaca també per una sèrie de vint-i-un gravats sobre Venècia, titulada Magnificentiores Selectioresque Urbis Venetiarum Prospectus, que inclou també un autoretrat de l'artista.[1]
Entre altres indrets, la seva obra es conserva a l'Acadèmia i al Museu Correr de Venècia, la Galeria Nacional de Londres, el museu nacional d'Estocolm o la galeria nacional d'Irlanda.[2]