gènere de ficció sobre ficció From Wikipedia, the free encyclopedia
La metaficció és una forma de literatura que consisteix a posar al descobert, sovint amb ironia, la naturalesa fictícia de la mateixa obra. Així, el lector és conscient tothora que està llegint una obra de ficció per tal com els mateixos personatges o el narrador ho comenten obertament. En un sentit més feble, hom també entén per metaficció moltes novel·les sobre un escriptor que reflexiona sobre el llibre que escriu, en tant que és ficció que parla de ficció i, per tant, esdevé conscient de si mateixa com a tal. Tot i que si mirem endarrere en trobem casos antics, la metaficció es considera un concepte modern i postmodern que vol trencar amb la literatura realista.[1]
Els procediments utilitzats i els objectius perseguits són molt diversos, així com els gèneres en què es pot trobar. Els següents recursos són considerats exemples de metaficció:
De brins escadussers d'aquest procediment n'hi ha d'antics, com ara la novel·la Tristram Shandy de Laurence Sterne, en què s'estableix un diàleg entre el narrador i els seus lectors imaginaris o, Don Quixot de Miguel de Cervantes, en què es fa referència a la versió apòcrifa d'Avellaneda del Quixot.[3] Malgrat tot és al segle XX quan s'usa profusament i amb la clara intenció de trencar les convencions imperants. El 1970 William H. Gass fou qui encunyà el terme, en el llibre intitulat Philosophy and the Form of Fiction,[4] car el mot antinovel·la no encloïa l'especificitat de les obres nord-americanes dels anys seixanta com ara són: Lost in the Funhause, de John Barth, Pricksongs & Descants, de Robert Coover, Escorxador núm 5, de Kurt Vonnegut, o The Crying of Lot 49, deThomas Pynchon.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
