artesans que es dedicaven a construir habitatges o edificacions de caràcter semblant From Wikipedia, the free encyclopedia
L'ofici de mestre de cases designava els artesans que es dedicaven a construir habitatges o edificacions de caràcter semblant.[1]
Tipus d'ocupació | artesà |
---|
Els mestres de cases sabien fer fonaments, bastir parets, obrir portes i finestres en els murs, tancar edificis amb sostres i terrasses i algunes altres activitats relacionades amb la professió. Treballaven amb pedra, pedra picada, tàpia, maons, rajoles, argamassa, guix, calç, teules i altres materials relacionats. També els era imprescindible treballar amb fusta, en elements finals de construcció (bigues, cairats, marcs de portes i finestres…) o en elements transitoris (bastides, grues, cintres, ...).
Els constructors d'esglésies i catedrals d'època medieval, s'anomenaven magister operis o magister domorum, és a dir, mestre d'obra o mestre de cases.
El sistema de formació dels mestres de casa estava basat en l'aprenentatge. Mestre i aprenent signaven un contracte per un temps no inferior a tres anys i mig. L'aprenent havia de menjar i dormir a casa del mestre.[2] Un cop acabat el període d'aprenentatge, calien quatre anys d'experiència en qualitat de jove o fadrí mestre de cases (dos anys per a fills o gendres de mestres de casa). Els fadrins podien associar-se al gremi després de demostrar els anys de pràctica i de pagar la quota corresponent.
Pel que fa als coneixements científics i tecnològics, imprescindibles o complementaris a la professió, els estudis particulars de diversos casos semblen indicar una variació molt gran. Hi havia mestres de casa amb una formació mínima i mestres de casa amb una formació d'alt nivell.
L'èxit professional, avaluat en funció dels ingressos i del nivell de vida aconseguit, seguia la pauta dels coneixements. Hi havia mestres de casa amb ingressos migrats i d'altres que podrien considerar-se rics.[4]
La francmaçoneria ha estat relacionada amb els antics constructors de catedrals i els seus coneixements secrets. Alguns dels seus símbols estan agafats de les eines dels mestres d'obra o mestres de casa.
Aixes, aixols, barrines, boixadors, cossis, escaires, escarpes, escodes, fustes per empedrar, gavetes, galzes, manuelles, margalls, martells, macetes, nivells, pales, paletes, perpals, plomades, punxons, rasclonets, remenadors, samals, serres, sestes (compassos), tallants, tascons, tràmecs,[5] ...
Càbries, carretons, cordes, cordills, corrons, escales de fusta, moles, politges, ternals, ...
Els materials tradicionals no metàl·lics, ni lignis, poden anomenar-se “ceràmics”. Segons el sentit modern emprat en Ciència de materials. Alguns dels materials indicats són els següents: pedra, pedra picada, tàpia, maons, rajoles, argamassa, guix, calç, teules,...
Bigues, cairats, puntals, canyissos, ...
Barres de ferro, cèrcols, filferro,...
A diferència d'altres oficis o professions, un mestre de cases podia dedicar-se a activitats molt variades. Un sabater feia sabates, un espaser forjava espases, ... La majoria d'artesans treballaven de forma especialitzada, seguint procediments definits i normes molt concretes. La feina d'un mestre de cases, tot i seguir algunes tècniques tradicionals, podia ser molt diversificada: arreglar un teulada, afegir un pis a una casa, refer l'escala d'un campanar, construir una església des dels fonaments, empeguntar un sistema de desguàs, reforçar un trespol,...
Nom | Categoria | Jornal |
---|---|---|
Guillem Saera | Mestre pedrapiquer | 4 sous 6 diners |
Ramon Domènech | Mestre de cases | 4 sous 6 diners |
Francesc n'Arbonès | Fadrí de mestre de cases | 3 sous 6 diners |
Bernat Gual | Fadrí de mestre de cases | 3 sous 10 diners |
« | ... sofficients e bastants a fer les dites séquies, çut e pesqueres, axí bones e millors que no les dites quatre que ells havien vistes, e encara se sentien més sofficients a fer artelleries, cegonya o talles dins la barcha, ab les quals, ab menys gent, metrien pedra en barcha e lançarien aquella llà hon volrien .... | » |
La cronologia anterior no és exhaustiva. Però permet apropar-se a la vida d'un mestre d'obres del segle xv.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.