From Wikipedia, the free encyclopedia
La melòdica és un instrument de vent de llengüetes lliures, similar a l'acordió o l'harmònica. Aquest instrument presenta un teclat a la part superior que produeix bufant per una embocadura o un bec situat en un extrem de l'instrument. Pitjant una tecla s'obre un forat, cosa que permet que l'aire hi flueixi fregant una canya. Usualment el teclat és de dues o tres octaves. Les melòdiques són portàtils. Han estat molt populars en l'educació de música, sobretot a l'Àsia.
Tipus | conjunt de llengüetes lliures i instrument de vent amb llengüeta |
---|---|
Classificació Hornbostel-Sachs | 412.132 |
Mostra d'àudio |
Aquest instrument va ser inventat per Hohner en la dècada de 1950 o de 1960, empresa que el va patentar i en va popularitzar el nom.[1] Tanmateix, altres empreses van produir el mateix instrument sota altres noms comercials, com ara melodion (Suzuki), pianica (Yamaha), melodihorn (Samick), orgamonica, mouth organ, pianohorn, piany, melodyhorn (Samick), piano de bufar, diamonica, melodika (Apollo) o clavietta, entre altres, però la denominació melòdica és la que ha romàs com a nom genèric per a aquesta classe d'instrument.
Les melòdiques es poden classificar principalment per la tessitura de l'instrument:
Els fabricants de melòdiques més coneguts són Sound Electra, Ángel, Hohner, Suzuki, Yamaha i Samick.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.