Melcior de Palau i Català
enginyer, escriptor i crític literari mataroní / From Wikipedia, the free encyclopedia
Melcior de Palau i Català (Mataró, 15 d'octubre 1842 - Madrid, 2 de març 1910) fou un enginyer, escriptor i crític literari mataroní.[1][2] Fill de Melcior de Palau i Bonet i Francesca Català i Serra, estudià Enginyeria de Camins, Canals i Ports (1867), i Dret (1874).[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 octubre 1842 Mataró (Maresme) |
Mort | 2 març 1910 (67 anys) Madrid |
Sepultura | Cementiri de Montjuïc |
Activitat | |
Ocupació | enginyer, escriptor, traductor |
Membre de | |
Família | |
Pare | Melcior de Palau i Bonet |
El 1877, va col·laborar amb el metge Ramon Coll i Pujol, per a fer estudis de sanejament al delta del Llobregat.[4] Des de 1878 fou enginyer en cap de la Diputació de Barcelona, on destacà com a responsable de la planificació i implementació de la xarxa provincial i elaborà el Pla de carreteres provincials de Barcelona de 1879. Va cessar d'aquest càrrec el juliol de 1886 per desavinences i pressions polítiques rebudes en l'execució de les carreteres del seu pla.[5]
Després realitzà un estudi per a l'obertura de túnels pel pas del ferrocarril a través dels Pirineus. A Madrid fou catedràtic de Geologia i Paleontologia de l'Escola Especial d'Enginyers de Camins. Fou Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i de la Reial Acadèmia Espanyola el 1908. També fou president de la Societat d'Escriptors i Artistes Espanyols.
La seva activitat literària s'expressà en diversos camps: traduccions, crítica literària i poesia de tipus popular, que alternà amb escrits poètics de caràcter científic. Ramon Casas li va dedicar un retrat, avui conservat al MNAC.[6]
Fou un nexe entre els ambients literaris castellans i catalans, com un singular traductor i com una persona influent i respectada.[7][3]
El fons documental de Melcior de Palau es conserva entre els fons personals de l'Arxiu Comarcal del Maresme. Aquest fons conserva bona part de la documentació personal i professional de Palau entre els quals destaquen nombroses obres seves publicades, retalls de premsa que contenen poemes i obres menors publicats a revistes i diaris del seu temps així com alguns dels seus treballs d'enginyeria, la seva correspondència personal i moltes notes personals.[8]
Entre les seves obres destaquen:
- Carreteras-Tranvías (Madrid, 1874)
- Horas de amor (Barcelona, 1877)
- Poesias y cantares (Madrid, 1878)
- Traducció al castellà de L'Atlàntida de Mossen Cinto Verdaguer (Barcelona, 1878)
- Pla de carreteres provincials de Barcelona de 1879
- Llei de'Aigües del 13 de juny de 1879
- Verdades poéticas (Barcelona, 1879)
- Geologia aplicada (Madrid 1880)
- Cantares populares y literarios (Madrid, 1889)
- Nuevos cantares (Madrid, 1890)
- Poesies de D. Melcior de Palau (Barcelona, 1896)
- Acontecimientos literarios, impresiones y notas bibliográficas (Madrid, 1896)
- Versos para escuelas (Barcelona i Madrid, 1904)
- Poesies Catalanes (Barcelona, 1914 i 1917)
- Traducció al castellà de Batalla de reines de Frederic Soler
- Traducció de Pablo y Virginia, de Bernardino de Saint Pierre