Megàlit
monument prehistòric fet amb un o diversos blocs de pedra / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades. Els elements constructius no es col·locaven formant filades, com a les construccions ciclòpies sinó que s'utilitzaven grans blocs allargats que es disposaven en posició vertical. En el cas dels dòlmens (grans tombes monumentals) s'empraven grans lloses verticals per fer les parets, i el sostre es construïa normalment amb una única llosa horitzontal. El tret cultural caracteritzat per la construcció d'aquestes estructures s'anomena megalitisme. El megalitisme es va desenvolupar a Europa Occidental i el Magrib durant el neolític i el calcolític, però també a altres parts del món, com l'Àfrica subsahariana,[1] Àsia[2] o Oceania, en altres moments de la història i de forma independent.