From Wikipedia, the free encyclopedia
Maud Stevens, més tard adoptà el cognom de Wagner en casar-se amb el seu marit Gus Wagner, (febrer de 1877 – 30 de gener de 1961) va ser la primera dona tatuadora coneguda als Estats Units.[1]
(1907) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 febrer 1877 comtat de Lyon (Kansas) |
Mort | 30 gener 1961 (83 anys) Lawton (Oklahoma) |
Nacionalitat | estatunidenca |
Activitat | |
Ocupació | tatuadora, acròbata, contorsionista |
Família | |
Cònjuge | Gus Wagner |
Fills | Lotteva |
Pare | David Van Buran Stevens |
Wagner va néixer el 1877, al comtat de Lió, Kansas, filla de David Van Buran Stevens i Sarah Jane McGee.[2] Wagner era una acròbata i contorsionista, que va treballar en nombrosos circs. Es va trobar amb Gus Wagner, un artista del tatuatge, que es descrivia com "l'home més artísticament marcat d'Amèrica" mentre viatjava amb circs i espectacles secundaris a l'Exposició Universal de Louisiana el 1904, on ella estava treballant com acròbata. Ella va intercanviar una cita romàntica amb ell, ja que van descobrir que a ambdós els agradaven els tatuatges. Diversos anys més tard es van casar. Junts van tenir una filla, Lotteva, que es va començar a tatuar a l'edat de nou anys i va passar a convertir-se en un artista de l'auto tatuatge.[3] Com aprenent del seu marit, Wagner va saber com fer tatuatges tradicionals i va esdevenir un auto tatuadora;[4] en conjunt, els Wagner van ser dos dels artistes de tatuatges que treballaven a mà, sense ajuda de màquines modernes del tatuatge.[5] Així va ser com Maud Wagner va passar a ser la primera artista del tatuatge femení coneguda dels Estats Units.[3] Després de deixar el circ, Maud i Gus Wagner van viatjar pels Estats Units, treballant tant com els artistes del tatuatge i "atraccions" tatuades a cases de vodevil i fires de poble. Se li atribueix haver introduït l'art del tatuatge interior, lluny de les ciutats costaneres i pobles on havia començat la pràctica.[6]
Maud Wagner va morir el 30 de gener de 1961 a Lawton, Oklahoma.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.