política alemanya From Wikipedia, the free encyclopedia
Matilde de Ringelheim (Enger, Westfàlia, vers 895–Quedlinburg, 14 de març de 968) va ser l'esposa del duc de Saxònia i després rei d'Alemanya Enric I l'Ocellaire i la mare de l'emperador Otó I i de l'arquebisbe Brunó de Colònia. És venerada com a santa per l'Església catòlica.[1]
Miniatura amb Matilde i el rei Enric, de la Chronica regia Coloniensis, s. XII | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 896 Enger (França Oriental) |
Mort | 14 març 968 (71/72 anys) Quedlinburg (Sacre Imperi Romanogermànic) |
Sepultura | A la cripta de l'abadia de Quedlinburg |
Abadessa | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | política |
Orde religiós | Orde de sant Benet |
santa, reina, vídua | |
Celebració | Església Catòlica Romana |
Canonització | Poc després de 968 , Quedlimburg nomenat per Canonització per aclamació |
Festivitat | 14 de març |
Iconografia | Com a reina |
Altres | |
Títol | Duquessa Reina consort |
Família | Immedingians (en) |
Cònjuge | Enric I d'Alemanya (911 (Gregorià)–) |
Fills | Edwiga de Saxònia, Enric I de Baviera, Gerberga de Saxònia, Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic, Brunó de Colònia |
Pares | Dietrich of Ringelheim i Reginhilde |
Filla del comte saxó de Westfàlia Teodoric de Ringelheim i de Rainilde de Frísia, va néixer cap al 895 a Enger (Westfàlia).[2] Va ser educada per la seva àvia, l'abadessa Matilde, al monestir d'Herford, on romangué fins al 909. Llavors, els seus pares la van donar en matrimoni a Enric l'Ocellaire, fill i hereu del duc de Saxònia Otó el Magnífic, que l'esposà a Wallhausen. El 912, Enric va ser promogut duc i el 919, a la mort de Conrad I de Francònia, fou elegit rei d'Alemanya.
Del matrimoni van néixer cinc fills, tres nens i dues nenes:
Durant el regnat del seu marit s'ocupava de les obres de caritat: va fer erigir nombrosos hospicis així com els hospitals i monestirs de Quedlinburg, Pöhlde, Nordhausen, Grona (a Göttingen) i Duderstadt. A la mort d'Enric (936) va donar suport al seu fill petit Enric per a la successió, però va ser elegit rei d'Alemanya el major, Otó. No obstant això, va continuar donant suport a Enric quan va intentar una revolta i fins que va renunciar a la seva pretempsió el 953.
Va regir Alemanya el 962, mentre Otó era a Itàlia per rebre la corona imperial. Quan va tornar, es va retirar al monestir de Nordhausen i, poc després, al de Quedlinburg, on el 968 va morir el i on fou sepultada. Va ser proclamada santa per aclamació, poc després de la seva mort.
Existeixen dues hagiografies manuscrites en llatí Vita Mathildis regina (Vida de la reina Matilde) d'autors desconeguts escrites poc després de la seva mort. La més antiga es va escriure a l'entorn de l'any 973 al monestir de Nordhausen o Queldlinburg. El rei Enric II va encarregar una nova versió més extensa vers l'any 1002. La Vita molta informació sobre la família i la història política de la seva època.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.