Herford
From Wikipedia, the free encyclopedia
Herford és una ciutat mitjana a l'estat federal alemany de Rin del Nord-Westfàlia, la capital del districte rural homònim. L'empori vell de la Lliga Hanseàtica forma, juntament amb Bielefeld i Gütersloh, una àrea metropolitana important del país.
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Alemanya | ||||
| Estat federat | Rin del Nord - Westfàlia | ||||
| Regió administrativa | Regió de Detmold | ||||
| Districte | Districte d'Herford  | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 67.459 (2022) (852,19 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 79,16 km² | ||||
| Altitud | 65 m-69 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Tim Kähler | ||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 32049, 32051 i 32052 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 05221 | ||||
| Clau de regió d'Alemanya | 057580012012 | ||||
| Clau de municipalitat alemanya | 05758012 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | herford.de | ||||
La ciutat és al Ravensberger Hügelland (en alemany “paisatge dels pujols de Ravensberg”) entre les muntanyes de la Serra de Wiehen al nord i del bosc de Teutoburg al sud, a 46 km cap a l'est d'Osnabrück i a 15 km cap al nord-est de Bielefeld. El lloc més elevat és el Dornberg (240 m) al barri de Schwarzenmoor. El lloc menys elevat és a la vall de la Werre (56 m) al barri de Falkendiek. El riu Aa conflueix amb la Werre que travessa la ciutat del sud al nord al nord del centre de la ciutat. A l'est de la ciutat es troba el muntanya Stadtwald (bosc ciutadà) amb el cim Stuckenberg.
Geologia
Venint de l'est, el sortint de Keuper de Herford passa escassament el centre de la ciutat al nord com un ram del Lipper Bergland conjuntament amb l'eix Piesberg-Pyrmont. Aquest sortint de Keuper que es fa més pla en direcció a l'oest és creuat per la vall del Werre entre el Homberg (201 m) i el Schweichelner Berg (55 m).
Al sud del sortint de Keuper apaga un paisatge de cos del Juràssic Inferior en una altitud entre 100 i 200 m que va ser segmentat per sots vastos durant el Pliocè o el començament del període glacial en la forma actual. Més tard durant el període glacial, el territori va ser cobert per un banc prolífic de llim o de loess que s'ha conservat fins avui amb un gruix de quatre a sis metres. La ciutat de Herford és en aquest territori.
A aproximadament de 3 km al sud del sortint de Keuper, més o menys al lloc on hi ha el museu MARTa, l'Aa aflueix amb el Werre que ve del Lipper Bergland. Basant-se en l'efecte estructurat de les seves valls, dues altres muntanyes s'apropen a Herford: una del sud, del bosc de Teutoburg, l'altre de l'oest, de la plata de Jöllenbeck.
Herford es qualifica del nivell mitjà als barris de l'oest, als barris del nord-est del nivell particular i del nivell apropiat als altres barris per a la utilització d'unes fonts geotèrmiques (vegeu la mapa adjunta).
Municipalitats veïnes
Herford és limítrof d'Enger i Hiddenhausen a l'oest, de Löhne i Vlotho al nord, de Bad Salzuflen (districte de Lippe) a l'est i de la districte urbà de Bielefeld al sud.
Divisió de la ciutat
Des de 1969 la ciutat consisteix en els barris següents. El nombre d'habitants indicat prové del despatx de declaració de domicili de la ciutat de Herford datant del 31 de desembre de 2007.
|
El punt Herford-ciutat fet referència a la ciutat principal com ella existia fins al 31 de desembre de 1968. Consisteix en el centre de la ciutat.
El centre de la ciutat és per damunt de tot el centre històric de la ciutat que es trobava dins de les fortificacions. Consisteix en el barri més antic Radewig així com l'Altstadt (ciutat vella) i en la Neustadt (ciutat nova). Tots tres barris del centre de la ciutat eren una vegada independents i tenien les seves pròpies alcaldies.
Els barris
Nordstadt
La Nordstadt («Raval del Nord») és un barri que puja una densitat de la població superior a la mitjana de la ciutat en vista dels seus 180 habitants per hectàrea. El territori era originalment sense urbanització i no hi havia més que una zona de distribució dels zíngars. Després de la Segona Guerra mundial dels refugiats va ser establert en aquesta zona. És la raó per a la qual aquest barri va ser considerat pobre.
En els anys 70, habitatges a lloguers moderats van ser construïts.
A causa del seu lloguer benèfic i militarment important, la ciutat de Herford va provenir cap a l'any de 789 (segons la Vita Waltgeri) de l'agrupament de tres granges (Adonhusa, Herifurth i Libbere). Alguns anys més tard, la comunitat de canongesses de Herford ha estat fundada. A l'any de 823, l'emperador Lluís I el Pietós la prenia sota la seva protecció personal i poc temps després, una colònia de venedors provenia. El 833 Herford va rebre els drets del mercat, de l'encunyació de moneda i de la concessió. Els Liudolfings en particular eren vinculats a la ciutat: L'esposa d'Enric I, Matilde, va ser elevada aquí, en 973 Otó I el Gran reafirmava els drets del mercat i de la concessió; amb aquest privilegi de mercat, Herford pertanyia als primers mercats d'Alemanya. El 1011 l'abadessa Godesdiu va fundar fora de les portes de la ciutat el monestir sobre el mont com a institució d'educació de les filles de la noblesa baixa.
Baixa edat mitjana
Herford era un centre clerical i intel·lectual durant l'Edat Mitjana. Era també en aquell temps que era una de les ciutats més fortificades a Alemanya posat en compte les seves cinc portes de ciutat i les seves 14 torres. Formaven part dels 3,5 quilòmetres de fortificació amb una muralla que era envoltada dels rius Werre, Aa i el fossat urbà (Stadtgraben en alemany). La Bowerre (omplerta entretant) marca el traçat primigeni de la Werre mentre que la Werre d'avui feien part de la fortificació. Quan la fortificació no eren més necessari el 1765, els materials van ser subhastats. Avui, el Stadtwall (muralla urbana en català), un camí del qual el majoria és reservat als vianants i ciclistes, envolta el centre de la ciutat a la mateixa lloc.
Durant l'època dels Hohenstaufen Herford es va fer una «ciutat lliure d'Imperi» (el 1147, reafirmat per Frederic I de Hohenstaufen el 1152); uns emperadors ulteriors van reafirmar drets diversos de la ciutat i del monestir.
Fins al 1634 la Neustadt (ciutat nova) era indépedante i tenia el seu propi alcalde al costat del de l'Altstadt (ciutat vella). Els límits exteriors de l'estat medieval de Herford tanmateix continuaven sent els límits de la ciutat de Herford fins al 1969.
Edat moderna
Al començament del temps modern, la ciutat que afavoria la Reformació es va esforçar a ser reconfirmada com ciutat lliure de l'Imperi allò que va donar resultat el 1631. La ciutat va ser tanmateix il·legalment annexada després de la Pau de Westfàlia per Brandenburg i va perdre la seva independència.
El 1816 Herford va esdevenir la capital d'un districte rural dins la província Westfàlia de Prússia.
L'agost de 1900 la ratlla del Herforder Kleinbahn (Vegeu estreta de Herford) en direcció d'Enger va ser inaugurada, seguit per l'allargament de la línia fins a Spenge i Wallenbrück el setembre. El 1902 la ratlla fou allargat via Bad Salzuflen a Exter i Vlotho. Aquesta línia dels ferrocarrils a vegi estreta va ser electrificada en els anys 1930.
El període del Tercer Reich no es quedava sense rastre a Herford tampoc. El 1934 dels membres dels Sturmabteilung (SA) van incendiar la sinagoga el que no produïa més que danys febles. De resultes de la reparació podia ser utilitzada de manera normal. Durant la Nit dels vidres trencats el 1938 la sinagoga va ser incendiada de nou i a més a més va ser saquejada. La sinagoga va ser completament destruïda per l'incendi i per la destrucció suplementària dels incendiaris. En el context de l'Holocaust més de 100 ciutadans jueus van ser deportats i van ser assassinats.
L'octubre de 1934, la construcció de les tres casernes va ser llançada. L'Estorff-Kaserne (caserna Estorff) i la Stobbe-Kaserne (caserna Stobbe) a la Vlothoer Straße eren explotades pel 58è regiment d'infanteria a partir del 3 d'octubre de 1935 i l'Otto-Weddingen-Kaserne (caserna Otto Weddingen) a la Mindener Straße era explotada per la 6a divisió de lluita antitancs de la Wehrmacht a partir del 16 d'octubre de 1935.
Durant la Segona Guerra Mundial Herford no va ser comparativament gaire fet malbé tan bé com la majoria de l'arquitectura històrica va superar aquest temps (5%). La invasió de la 5a divisió blindada de l'exèrcit americà el 3 d'abril de 1945 (l'endemà del dilluns de Pasqua) va marcar la fi del règim nationalsocialiste a Herford encara que hagi estat acompanyada per combats. En resposta a la separació del territori alemany a les zones d'ocupació, Herford formava part de la zona britànica i la ciutat va ser pres per l'exèrcit britànic del Rin. Va reprendre les tres casernes de la ciutat i hi va instal·lar una guarnició que existeix sempre. Les casernes van ser rebatejades Hammersmith Barracks (antigament Estorff-Kaserne), Wentworth Barracks (antigament Stobbe-Kaserne) i Harewood Barracks (antigament Otto-Weddingen-Kaserne). El Stiftberg prop de les casernes va ser aïllat de la resta de la ciutat i un nombre de cases d'habitatge privades en aquesta zona van ser confiscades per tal de crear espai d'habitatge per al personal i a les famílies de l'exèrcit britànic. Aquests edificis van ser tornats més tard quan colònies per als britànics van ser construïdes.
La nova (quarta) aquartera enmig del Stadtholz que va ser construïda pel ministeri de la Defensa del Regne Unit, els Maresfield Barracks, on era aparcat el 7th Signal Regiment va ser abandonada el 1994. Contràriament a una renaturation possible, el territori serveix com el Sportpark Waldfrieden (aparca esportista de Waldfrieden) avui.
El MARTa Herford va obrir les seves portes el maig de 2005. Aquest edifici va ser concebut de l'arquitecte cèlebre Frank Gehry que va concebre igualment el Museu Guggenheim a Bilbao, País Basc i el Walt Disney Concert Hall a Los Angeles, EUA. En aquest museu de l'art contemporània i del disseny del segle xxi, les exposicions canvien irregularment.
De més, es troba la casa Daniel Pöppelmann (Daniel-Pöppelmann-Haus) a Herford en el qual hi ha una exposició sobre la història de la ciutat. Aquella és tancada en el moment a causa de la restauració de l'edifici. A l'edifici que s'assembla unes exposicions variables són exposades.
El 2005 un lloc commemoratiu va ser creat al celler voltat de l'ajuntament per commemorar la persecució i la destrucció de minories.
Els plans de construir un museu d'història municipal prop de l'església "Herforder Münster" van ser desclassificats al fi de 2007.
Al teatre municipal (Stadttheater) construït el 1960 a la Mindener Straße amb els seus 692 seients, les obres de teatre d'uns grups de teatre independents tenen llóc regularment.
A la proximitat del Neuer Markt, l'establiment "LAG Spiel und Theater e.V." se troba des de 2005 que ofereix carreres per als nens i als adolescents, una biblioteca de teatre i unes formacions educatives.
- Edward Benjamin Scheve (1865-1924): compositor de música, que més tard és nacionalitzat estatunidenc.
- Hermann Berghaus (1828-1890): geograf
Trànsit aeri
La ciutat d'Herford no posseeix cap aeroport propi. L'aeroport més proper és el de Paderborn/Lippstadt, a 85 km al sud de Herford. L'aeroport de Hannover és a 90 km al nord-est de la ciutat. Existeixen igualment dels aeròdroms al voltant de Herford com a Bielefeld, a Oerlinghausen o a Porta Westfalica.
Trànsit ferroviari
L'estació de Herford és una estació intermèdia tenint quatre andanes amb set carrils. És a la línia Minden-Hamm que és la línia principal entre Hannover i Berlín a l'est i la Regió del Ruhr, Düsseldorf i Colònia al sud-oest. És també la terminal de dues línies secundàries: Herford-Kirchlengern que s'ajunta a la línia cap a Osnabrück i Herford-Altenbeken que travessa les ciutats de Bad Salzuflen, Detmold i Paderborn.
Autobús
L'autobús és l'únic mitjà de transport públic a Herford. La seva plataforma giratòria principal és a l'Alter Markt. L'estació ferroviària és la segona cruïlla en importància. El sistema dels autobusos de Herford és diferit per tres categories : Els «Stadtbus», les línies regionals i les línies urbanes. Els «Stadtbus» són efectuats pels VMR (Verkehrsbetriebe Minden-Ravensberg) i perjudiquen els ravals i els grans eixos de circulació. Porten un «S» en els seus noms :
- S1 Eickum – Alter Markt – Nordstadt («Raval del Nord»)
- S2 Elverdissen – Alter Markt
- S3 Falkendiek – Alter Markt – Glumke
- S4 Hamscheberg – Alter Markt – Hamscheberg
- S5 Ahmsen – Schobeke – Alter Markt – Tierpark (Friedenstal)
- S6 Dieselstraße – Alter Markt – Amselplatz
Les línies regionals van a Bad Salzuflen, Bünde, Enger, Löhne, Vlotho, Spenge, Bielefeld-Milse i -Schildesche. Els caps de setmana i les vetlles dels dies de festa una línia nocturna va perjudicar l'estació de Herford i el Jahnplatz a Bielefeld.
Carreteres i autopistes
L'autopista A2 travessa el territori de la ciutat a l'est des de 1938. Hi ha dues sortides cap a Herford: Herford/Bad Salzuflen i Herford-Ost.
Les carreteres nacionals B61 i B239 dirigeixen el trànsit al perifèria de Herford formant una circumval·lació parcial del sud per l'oest al nord del centre de la ciutat.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Herford
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
