María Luisa Fitz-James Stuart y Portocarrero
From Wikipedia, the free encyclopedia
María Luisa Fitz-James Stuart y Portocarrero (Madrid 19 d'octubre de 1853 - Sevilla, 9 de febrer de 1876) va ser una noble espanyola, XII duquessa de Montoro i Gran d'Espanya.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 octubre 1853 |
Mort | 9 febrer 1876 (22 anys) |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Altres | |
Títol | Duquessa |
Cònjuge | Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas (1875–) |
Pares | Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia i María Francisca de Sales Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick |
Nascuda a Madrid el 19 d'octubre de 1853. Era filla de Jacobo Fitz-James Stuart y Ventimiglia, duc d'Alba, i de María Francisca de Sales Portocarrero-Palafox y Kirkpatrick, duquessa de Peñaranda de Duero i comtessa de Montijo.[1][2]
Va ostentar els títols de duquessa de Montoro, de Valdunquillo i de Mirallo.[3] Va ser duquessa consort de Medinaceli pel seu matrimoni amb el duc Luis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas, amb qui es va casar a l'església de San Marcos de Madrid el 2 d'octubre de 1875.[1]
La duquessa va morir uns mesos després, el 9 de febrer de 1876, sense descendència.[1][2]