Mary Tillman Smith (1904-1995), més coneguda com a Mary T. Smith, fou una pintora autodidacta del sud dels Estats Units que va viure i treballar a Mississipi la major part de la seva vida. Creà pintures expressives, acolorides i intenses, habitualment emprant pintura per a les parets sobre fusta o estany. La seua obra consistia en figures altament estilitzades en colors forts, sovint amb punts i ratlles que li donaven vida, de vegades junt a textos críptics col·locats sobre els colors monocroms contrastats del fons. La seua obra és mostrada arreu del món en museus com el Metropolitan Museum of Art,[1] el High Museum of Art, el De Young Museum of Art a San Francisco; el Museu de Belles Arts de Houston; el Museu d'Art de Milwaukee; el Museu d'Art de Birmingham; el Museu Smithsonià d'Art Americà;[2] i les col·leccions de la Universitat Tufts, Universitat Willamette i la Universitat de Mississippí.
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1904  Brookhaven (Mississipi) |
| Mort | 19 juny 1995 (90/91 anys) Hazlehurst (Mississipi) |
| Grup ètnic | Afroamericans |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, artista |
Ha fet exposicions en solitari en galeries d'art dels Estats Units d'Amèrica i Europa i ha sigut inclosa en diverses espectacles grupals. Forma part d'un grup que inclou també a Thornton Dial i Nellie Mae Rowe. La seua obra fou promoguda especialment pel col·leccionista i conservador William Arnett.
Smith fou la filla de parcers.[3] Smith fou la tercera de tretze fills i en una edat primerenca va patir un problema auditiu greu.[4] Completà una educació de cinquè curs malgrat l'aïllament i la soledat que la seua invalidesa li provocava.[5] Durant tota la seua infantesa Smith "trobà una eixida en el dibuixar".[4]
Mary T. Smith es va casar dues vegades, una vegada en un matrimoni curt amb Gus Williams[4] el 1922 i després amb John Smith alguna vegada en els anys 1930.[3] El segon matrimoni també va ser poc durador, el qual acabà quan Smith veié que pels comptes de la fi de l'any de l'arrendatària d'uns camps que treballava el marit com a jornaler aquest era pagat extremadament poc.[3][4] Les queixes d'ella, una diferència de més de mil dòlars americans, portaren a que John Smith la "desterrara".[4] Smith aleshores es mudà a Hazelhurst, Mississippí, per a viure sola. El 1941, va donar a llum al seu fill, Sheridan L. Major, malgrat que no s'havia casat amb el pare d'aquest nen.[4] Smith treballà com a jardinera i va fer altres feines domèstiques fins que es jubilà en la dècada dels setanta.[6]
El 1985, Smith va patir un vessament cerebral que li va afectar la parla i l'escriptura. Es va limitar a la producció de dues obres per dia després del vessament cerebral.[6] Ja que la seua productivitat es tornà lenta, Smith obtenia menys diners i va parar de produir obres el 1991.[7] Morí finalment l'any 1995.[4]
Smith començà a pintar a la fi dels anys setanta. Transformà la seua llar i el seu jardí, una àrea d'aproximadament un acre en un ambient exterior immersiu, una "forma altament pública d'autobiografia espiritual.[6] La seua altament expressiva i personal obra materialitzava les idees que havia tingut durant anys.[4] Una vegada Smith es connectà amb col·leccionistes d'art, lluità per a seguir el ritme de la demanda.[3]
Les obres de Smith foren sovint creades amb materials fàcilment disponibles, com el contraxapat, estany corrugat i altres parts reciclades.[3] En les seues obres primerenques, solia emprar un o dos colors de pintura. La seua imatgeria estilitzada "recorda les màscares cerimonials de l'Àfrica Occidental" i moltes són al·legòriques.[6] El seu art ha sigut associat al dels artistes com Jean-Michel Basquiat.[8] També era molt personal en la seua naturalesa. Un dels seus temes preferits eren els retrats de família, amics i veïns.[4] Moltes de les seues obres mostren figures amb els braços alçats, una imatge associada amb l'èxtasi i la il·luminació espiritual.
L'obra tardana consistí en composicions geomètriques amb més colors i interessants juxtaposicions d'espais positius i negatius.[4] La seua obra de vegades incorporava text junt les seues imaginàries. Aquests fragments textuals de la seua obra eren críptiques i creaven una "vocabulari personal de pintures" el qual "documentava i celebrava el seu món, alhora religiós i secular."[5]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
