líder religiós estatunidenc From Wikipedia, the free encyclopedia
Mary Baker Eddy (Bow, Nou Hampshire, 16 de juliol del 1821- Chesnut Hill, Massachusetts, 3 de desembre del 1910),[1] fou una escriptora i fundadora religiosa, notòria per les seves idees sobre l'espiritualitat i la salut, i pel seu treball com a fundadora de la Ciència Cristiana.
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Mary Morse Baker 16 juliol 1821 Bow (Nou Hampshire) |
Mort | 3 desembre 1910 (89 anys) Chestnut Hill (Massachusetts) |
Causa de mort | pneumònia |
Sepultura | Cementiri del Mount Auburn |
Formació | Pembroke Academy (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Líder religiós |
Ocupació | Escriptora |
Influències | |
Obra | |
Obres destacables Ciència i salut | |
Família | |
Mare | Abigail Ambrose Baker |
Premis | |
El 1866 va afirmar haver descobert el mateix principi diví que utilitzà Jesucrist i haver-se curat ella a si mateixa miraculosament de danys crítics a la columna vertebral després d'haver patit una caiguda al gel l'1 de febrer d'aquell mateix any a Lynn, Massachusetts. A la seva obra Retrospecció i Introspecció, s'hi troben "les experiències que la van guiar, l'any 1866, al descobriment del sistema que denominà Ciència Cristiana".[2]
El 1875 publica la primera edició del llibre Ciència i salut amb Clau de les Escriptures, el pilar de la religió que va fundar. En ell manifesta que "el Principi diví de la curació es comprova en l'experiència personal de qualsevol investigador sincer de la Veritat" i que tal fóra el seu cas.[3]
El 1879, després d'haver comprovat que en contra de les seves expectatives, altres denominacions cristianes no donaven creien en els seus descobriments, decideix fundar l'Església de Crist Científic (també coneguda com a Església de la Ciència Cristiana), la qual va dirigir, aconseguint en poc temps seixanta mil adeptes.
Al llarg de la seva carrera, Baker Eddy va fundar nombroses publicacions, culminant tota aquesta activitat a la fundació, el 1898, de la Societat Editora de la Ciència Cristiana, encarregada fins a l'actualitat de la publicació dels seus escrits.
Tota aquesta activitat amb els mitjans li va permetre fundar el 1908 el diari The Christian Science Monitor, guanyador de set premis Pulitzer, parcialment com a resposta al periodisme sensacionalista de la seva època, que seguia el desenvolupament de les activitats de Baker Eddy amb entusiasme i diferents graus d'exactitud.
Baker Eddy propugnava la restitució, mitjançant la seva església i el sistema de curació que ella va descobrir, d'un cristianisme més primitiu i restaurador del seu element de curació perdut.[4]
Algunes dates:
Mary Morse Baker va néixer el 16 de juliol de 1821 a Nova Anglaterra a Bow, Nou Hampshire. Era la més petita de sis fills d'Abigail i Mark Baker; es va criar en una família congregacionalista (calvinista).
Amb una salut fràgil, no va poder assistir a l'escola normal i va ser educada fins als 15 anys per un dels seus germans, Albert, que era advocat. Va estudiar llengües antigues (grec, llatí i hebreu). La Bíblia és el centre de la seva educació i l'estudi d'aquest llibre tindrà un lloc preponderant al llarg de la seva vida. «Maria va romandre marcada per l'espiritualitat al llarg de la seva vida als albors de l'adolescència, llegia la Bíblia amb regularitat».[5]
De ben jove, ja estava convençuda del poder curatiu de Déu: «Fins i tot des de la meva infantesa, em va moure la fam i la set de coses divines — per un desig d'alguna cosa millor, superior a la matèria, i fora d'ella — buscar diligentment el coneixement de Déu com l'únic gran alleujament sempre present en temps de desgràcies humanes».[6]
Afirmava haver obtingut curacions per a ella i la seva família en diverses ocasions.«Als dotze anys, es va curar, gràcies a la pregària, d'un atac de febre que es va desencadenar després de saber parlar del Judici Final i de l'infern».[5] Les curacions realitzades -segons ella- durant la joventut de Maria van ser senzilles però significatives. [...] Una d'aquestes curacions "extraordinaries" va ser la lesió a la cama de George Baker.[7]
La seva percepció de la bondat de Déu la portarà a qüestionar un punt important de la teologia de l'Església calvinista: la predestinació.«La filla jove d'en Bow no volia admetre la condemnació eterna. Va tenir una interpretació de la Bíblia menys severa que el seu seguici calvinista. El sociòleg Bryan Wilson la situa al costat de la teologia unitària del voluntariat, l'optimisme i la fe en el progrés».[8]
El 1841 va morir el seu germà Albert, a qui admirava i estimava especialment. La Maria tenia llavors vint anys. Dos anys més tard, es va casar amb George Glover, un emprenedor. La parella es va establir a Charleston, Carolina del Nord. Allà veu l'esclavitud i la desaprova.[9] Però sis mesos després del seu matrimoni, el seu marit va morir de febre groga. De la seva unió va néixer un fill George Washington Glover. De tornada amb la seva família, la salut de Mary es deteriora encara més i no pot criar el seu fill que és donat a una dida. Per tal d'aconseguir una aparença d'independència financera de la seva família, Mary va ensenyar a escoles privades quan la seva salut ho permetia.[10] La seva mala salut crònica i les seves dificultats personals la van empènyer a explorar la qüestió de la responsabilitat de Déu pel sofriment humà.
El 1853, es va casar amb un dentista, el doctor Daniel Patterson; ell, malgrat les seves promeses, no acceptarà el seu fill. I després de dotze anys d'un matrimoni caòtic marcat per les infidelitats del seu marit, es va divorciar.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.