escultor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Martí Llauradó i Mariscot (Barcelona, 1903 - Barcelona, 1957) fou un escultor noucentista català.[1]
Es va formar als tallers dels escultors Enric Bassas, Joan Borrell i Nicolau, i Joan Rebull.[1] Va formar part del Grup d'Artistes Independents, amb artistes com Josep Granyer. És una figura destacada de la generació de joves escultors postnoucentistes.[1] Feu la primera exposició individual l'any 1929,[1] a la Sala Badrinas de Barcelona, on tornaria a exposar els dos anys següents. El 1935 va presentar la seva obra a la Sala Parés.[2] Va exercir de professor a l'Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya.[1]
Molt influït pel seu mestre, Joan Rebull, les seves obres són dins d'un plànol de mediterraneisme, cap a una escultura expressionista.
El 1933 va ser premiat a l'Exposició del Nu del Cercle Artístic de Barcelona, i el 1934 se li va concedir la primera medalla a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid.[1] En la postguerra rebé premis a Barcelona, Sevilla i Madrid.[1] Participà en dues Biennale de Venècia i té obra al Museu Nacional d'Art de Catalunya, denominat a l'època com a Museu d'Art Modern de Barcelona.[1]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.