Carl Friedrich Philipp von Martius (17 d'abril de 1794 – 13 de desembre de 1868) va ser un botànic i explorador alemany.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 abril 1794 Erlangen (Alemanya) |
Mort | 13 desembre 1868 (74 anys) Múnic (Regne de Baviera) |
Sepultura | Antic Cementiri del Sud 48° 07′ 38″ N, 11° 33′ 59″ E |
Catedràtic | |
Dades personals | |
Formació | Universitat d'Erlangen-Nuremberg |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica |
Lloc de treball | Múnic |
Ocupació | explorador, metge, antropòleg, naturalista, micòleg, botànic, professor d'universitat, pteridòleg, viatger pel món |
Ocupador | Universitat de Múnic |
Membre de | Royal Society (1838–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1828–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències Útils Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jean Louis Rodolphe Agassiz |
Abrev. botànica | Mart. |
Família | |
Pare | Ernst Wilhelm Martius |
Premis | |
Biografia
Martius va néixer a Erlangen on es doctorà 1814. El 1817 marxà al Brasil amb Johann Baptist von Spix Viatjaren des de Rio de Janeiro a les províncies del sud i est del Brasil i ascendiren pel riu Amazones fins Tabatinga.
Al seu retorn a Europa va ser nomenat onservador del jardí botànic de Múnic i el 1826 professor de botànica de la universitat. Va dedicar la seva atenció a la flora del Brasil i publicà Nova Genera et Species Plantarum Brasiliensium (1823–1832, 3 volums.) i Icones selectae Plantarum Cryptogamicarum Brasiliensium (1827). La seva obra per la qual és més conegut és Historia naturalis palmarum (1823–1850) amb 240 cromolitografies.[1] El 1840 començà la seva Flora Brasiliensis, la publicació de la qual es va continuar fins a 1887, per Ignatz Urban.
La seva signatura abreujada com a botànic és Mart..[2]
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.