From Wikipedia, the free encyclopedia
Mario Monti (Varese, Llombardia, 19 de març de 1943) és un polític i economista italià que fou membre de la Comissió Europea i Primer Ministre d'Itàlia des de 2011 fins a 2013.[1] També forma part del Club Bilderberg.[2]
Mario Monti va cursar estudis clàssics a l'institut de jesuïtes Lleó XIII de Milà.[3] Es llicencià en economia i gestió a la prestigiosa Universitat Bocconi de Milà i va cursar estudis de postgrau a la Universitat Yale dels Estats Units d'Amèrica,[4] on tingué de professor el Premi Nobel d'Economia James Tobin.[5]
Entre 1964 i 1965 va realitzar un període de pràctiques a la Direcció General d'Afers Econòmic i Financers de la Comissió Europea.[3] Va ser professor d'economia a la Universitat de Torí (1970–1985) abans de traslladar-se a la Universitat Bocconi, on va ser rector (1989-1994) i president (des de 1994). La seva investigació ha ajudat a crear el model de Klein-Monti, que té com a objectiu descriure el comportament dels bancs que operen en condicions de monopoli.
Als anys 1970 va formar part de consells d'administració de FIAT, Assicurazioni Generali i de la Banca Commerciale Italiana.[3] Monti és el primer president de Bruegel, un think tank europeu fundat el 2005, i és President Europeu de l'organització internacional privada Comissió Trilateral.[6] És, també, un destacat membre del Grup Bilderberg.[7]
Monti és assessor internacional de Goldman Sachs des del 2005 i membre del consell assessor de la The Coca-Cola Company.[8][9]
L'any 1994 va entrar a formar part de la Comissió Santer a proposta de Silvio Berlusconi, on fou nomenat Comissari Europeu de Mercat Interior i Fiscalitat i Unió Duanera, càrrecs que va conservar en la interina Comissió Marín fins al novembre de 1999.[3] En la formació de la Comissió Prodi fou ratificat en el seu càrrec de membre de la Comissió pel nou primer ministre d'Itàlia Massimo D'Alema, esdevenint Comissari Europeu de la Competència. Des d'aquest càrrec va emprendre accions contra el monopoli de Microsoft i va bloquejar la fusió entre General Electric i Honeywell l'any 2001.[9]
El 2001 va rebutjar ser ministre italià d'Exteriors i el 2004, d'Economia.[3] El novembre de 2004 abandonà la política europea al no ser nomenat altre cop representant italià en la Comissió Europea, sent substituït per Franco Frattini.
El 9 de novembre de 2011 va ser nomenat senador vitalici per part del President d'Itàlia Giorgio Napolitano, que li va encarregar formar un nou govern substituint Silvio Berlusconi.[1] Una setmana més tard, el 16 de novembre, va jurar el càrrec de Primer Ministre d'Itàlia.[10] Els mitjans i analistes veieren el perfil de Monti al d'un govern tecnòcrata de transició,[11] que tindria com a objectiu principal posar en marxa les reformes econòmiques imposades per la Unió Europea.[1]
Tots els ministres del govern de Monti, que tingué previst de romandre fins al 2013, eren independents i ell assumí interinament el Ministeri d'Economia i Finances.[12]
| Gabinet de Monti[12] | |
|---|---|
| Càrrec | Nom |
| President del Consell de Ministres | Mario Monti |
| Ministre de Relacions Exteriors | Giulio Terzi di Sant'Agata (fins al 26 de març de 2013) Mario Monti |
| Ministre d'Economia i Finances | Mario Monti (fins l'11 de juliol de 2012) Vittorio Grilli |
| Ministre de Desenvolupament i Infraestructures | Corrado Passera |
| Ministra de l'Interior | Anna Maria Cancellieri |
| Ministre de Defensa | Giampaolo Di Paola |
| Ministra de Justícia | Paola Severino |
| Ministre d'Instrucció, Universitats i Recerca | Francesco Profumo |
| Ministre de Salut | Renato Balduzzi |
| Ministra de Benestar Social i d'Igualtat d'Oportunitats | Elsa Fornero |
| Ministre de Béns Culturals | Lorenzo Ornaghi |
| Ministre de Polítiques Agrícoles i Forestals | Mario Catania |
| Ministre de Medi Ambient | Corrado Clini |
| Ministre Subsecretari de la Presidència del Consell de Ministres | Antonio Catricalà |
| Ministre sense cartera per als Afers Europeus | Enzo Moavero Milanesi |
| Ministre sense cartera per al Turisme i l'Esport | Piero Gnudi |
| Ministre sense cartera per a la Cohesió Territorial | Fabrizio Barca |
| Ministre sense cartera per a les Relacions amb el Parlament | Piero Giarda |
| Ministre sense cartera per a la Cooperació Internacional | Andrea Riccardi |
Mario Monti escriu articles d'opinió al diari Corriere della Sera i és autor de diversos llibres d'economia monetària i finances.[13]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.JPG)
