From Wikipedia, the free encyclopedia
Marie NDiaye (Pithiviers, Loiret, França, 4 de juny de 1967) és una guionista i escriptora francesa de pare senagalès i mare francesa, Premi Goncourt de l'any 2009.
(2013) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 juny 1967 (57 anys) Pithiviers (França) |
Formació | Lycée Lakanal collège Évariste-Galois (en) |
Activitat | |
Ocupació | dramaturga, escriptora, novel·lista, guionista, escriptora de literatura infantil |
Activitat | 1985 - |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Jean-Yves Cendrey |
Germans | Pap Ndiaye |
Premis
| |
El seu pare va marxar al Senegal quan Marie tenia tres anys, i ella no l'ha conegut fins passats els 20 anys d'edat.[1] La mare, professora de ciències, i el germà, Pap, van viure en diferents indrets, des d'una barriada de París, a Fresnes i Bourg-la-Reine, fins que van anar a Berlín.
Marie va estudiar a l'Institut Lakanal (Lycée Lakanal) de Sceaux,[2] i més tard va fer estudis de lingüística a la Sorbona, i amb una beca de l'Acadèmia Francesa a la Villa Mèdicis de Roma.[3][4]
L'any 1987 es va casar amb l'escriptor Jean-Yves Cendrey i van viure uns mesos a Sitges.[5] Des de 1998 viu a Berlín, amb el seu marit i tres fills. Segons algunes fonts, va marxar de França per tenir opinions contràries a les polítiques de Nicolas Sarkozy[6] i va tenir una forta polèmica amb el diputat de l'UMP Èric Raoult, quan ella va definir França com un Estat "monstruós".[1]
Marie NDiaye va començar molt jove la seva carrera literària. Va començar a escriure als 12 anys, i només amb 17 va publicar la primera novel·la, Quant au riche avenir (Editions de Minuit).[5]
No pertany a cap grup literari, ni reivindica cap filiació, però remarca haver rebut influències de Kafka, Marcel Proust i James.[7]
Malgrat el seu origen africà per via del seu pare, que pràcticament no ha conegut, té molt pocs contactes amb la cultura africana, amb la qual no se sent gens identificada[6] i refusa qualsevol pertinença a la literatura negroafricana.[7]
Ha escrit nombroses novel·les i obres teatrals, però també obres per a un públic jove, poesia, un llibret d'òpera, Te craindre en ton absence (2014), per al compositor Hèctor Parra.
El 2016 la BBC en va fer una adaptació radiofònica, Three Strong Women, on Susie Wokoma va guanyar el premi a la millor actriu secundària als Premis Audio Drama de la cadena.
Un dels relats (el corresponent a Khady Demba) de la seva novel·la Trois femmes puissantes va ser utilitzat com a guió del film documental Notre Monde (2013) dirigit per Thomas Lacoste.
El 2022 va participar com a coguionista de la pel·lícula "Saint Omer" (Saint Omer (pel·lícula) de la directora Alice Diop.[9] El film va guanyar el Premi del Jurat i el premi a la millor "opera prima" de la 79à Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[10] i va ser nominada al millor guió en els Premis Lumières de 2023.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.